La corrupció ataca el Parlament Europeu
El Parlament Europeu viu moments crítics per a la seva imatge i la seva credibilitat arran del cas de corrupció que investiga la fiscalia belga i que ha motivat un escorcoll policial de les dependències de la institució i la detenció de la vicepresidenta de l’eurocambra, Eva Kaili, juntament amb quatre persones més, acusada de participació en organització criminal, blanqueig de capitals i corrupció per presumptament haver acceptat suborns de Qatar per influir en la presa de decisions econòmiques i polítiques del Parlament. Val a dir que la reacció institucional de l’eurocambra ha estat ràpida i contundent, ja que la presidenta, Roberta Metsola, ha suspès Kaili de les seves competències, ha obviat defensar davant les autoritats belgues la immunitat de l’eurodiputada grega, que hauria impedit la seva detenció, i ha anunciat una investigació interna per determinar l’abast del cas i totes les responsabilitats que se’n derivin, a banda d’anunciar una bateria de mesures dirigides a protegir la institució establint un major control dels ‘lobbies’ que hi accedeixen o incrementant la protecció dels denunciants de pràctiques corruptes.
És l’única alternativa possible per a una institució una mica devaluada per la seva limitada incidència en la governança europea, però que ha de ser l’eina fonamental i emblema del caràcter democràtic de la UE. Ans al contrari, no n’hi haurà prou amb les garanties de col·laboració amb la justícia belga, la declaració bel·ligerant amb els corruptes per part de la presidenta o una detonació controlada per minimitzar els danys a la institució. És necessari que la investigació arribi fins al fons i que sigui transparent, que destapi i depuri la responsabilitat de tots els eurodiputats implicats i, si es confirma l’origen dels suborns, que s’assenyali sense embuts el règim de Qatar i es posin sota la lupa les relacions, decisions o iniciatives del Parlament o dels seus membres que hi tinguin alguna relació. Perquè aquesta transparència i aquesta determinació seran l’única salvaguarda no només per a la credibilitat del Parlament Europeu, sinó per a la seva utilitat.