Una reforma insuficient
La reforma del delicte de malversació del Codi Penal espanyol pactada pel PSOE i ERC servirà per tornar a diferenciar la utilització irregular del diner públic en l’acció de govern del seu ús per a l’enriquiment personal o de tercers, rebaixant significativament les penes de presó per al primer cas; servirà també perquè els dos partits que governen a Espanya i a Catalunya avancin en la seva estratègia de legislatura basada a pacificar el conflicte polític, amb més diàleg i menys pressió judicial; servirà per limitar l’amenaça que suposa l’imminent judici a desenes de càrrecs del govern i l’administració catalans per l’organització de l’1-O, alguns de la rellevància política de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó; servirà per aplanar el camí dels governs català i espanyol en el seu objectiu prioritari d’aprovar el pressupost del 2023, i servirà perquè tant socialistes com republicans puguin apuntar-se la reforma com una victòria, encara que els arguments i la interpretació dels uns i els altres siguin incompatibles.
El que no aconseguirà aquesta reforma és revertir la que el PP va introduir el 2015 per penalitzar el procés sobiranista impulsat des de la Generalitat; tampoc aconsegueix avançar en la desjudicialització de la política catalana, ni evitar que es pugui emetre una nova euroordre de detenció contra els exiliats polítics catalans, ni tampoc evitar que es pugui utilitzar aquest delicte per perseguir l’acció política. Perquè, a ulls del nou Codi Penal reformat, l’organització del referèndum de l’1-O continua sent un delicte. I no n’hi ha prou amb el fet que els portaveus d’ERC no ho vegin així si a continuació els portaveus del PSOE poden argumentar exactament el contrari i després els jutges i magistrats espanyols tenen marge per continuar interpretant la norma amb el biaix i l’arbitrarietat amb què ho van fer en el judici al procés. Que la reforma pogués beneficiar autèntics malversadors, encara veient el que ha passat amb la “llei del només sí és sí”, segurament era una dificultat objectiva, però el resultat final és una reforma que queda a mig camí del seu objectiu essencial.