Nou activisme ecològic, valuós i necessari

L’apatia i covardia de les institucions globals i de les potències econòmiques en termes de política climàtica ha empès a un canvi de paradigma en els moviments de defensa d’un futur efectivament sostenible més enllà de l’asèpsia dels textos oficials. El nou activisme ecològic té uns rostres extremament joves i capacitat per anar passant pantalles quan una estratègia es considera esgotada. Ho sap bé Greta Thunberg, que, després de cinc anys d’alçar la veu a la cara dels alts representants polítics en les cimeres del canvi climàtic, ha quedat relegada per les accions d’empastifada d’obres d’art, un mètode cridaner i que ha causat gran alarma però ja també en declivi i substituït pel tall de carreteres quan un jove s’enganxa les mans a l’asfalt. Són accions que allunyen els joves de l’etiqueta d’acomodats, desmotivats i blanc d’acusacions tòpiques. Si als joves se’ls reclama esperit crític, després no s’hi val el mal si fan, mal si no fan. De protestes en vindran més. Són imprevisibles, imaginatives i efectives en termes d’impacte mediàtic. Van pel camí de guanyar la batalla de l’opinió pública. Influir en la presa de les grans decisions és el sostre que els queda per trencar.

Considerar les protestes com atemptats contra el patrimoni artístic és un simplisme malintencionat. En primer lloc, perquè no s’ha malmès res però sobretot perquè l’argument que sostenen els autors és irrefutable: l’art deixarà de tenir sentit com a llegat del passat perquè si no queda planeta tampoc no hi haurà llegat possible per a les generacions futures. Un dels grans objectius de les institucions és la seva pròpia pervivència, justificada a partir de la percepció que són ens útils. Per aconseguir-ho també han d’escoltar i entendre els joves que d’aquí a pocs anys han d’agafar el relleu i que avui se n’allunyen massivament perquè les consideren segrestades pels interessos econòmics i responsables de posar en risc el futur del planeta amb la seva inoperància. Uns joves que saben que no viuran millor que les generacions anteriors però com a mínim volen viure. Una demanda de mínims que necessita respostes a temps.