Les cares de les dades de l’atur

Catalunya ha tancat el desembre del 2022 amb la dada oficial d’aturats més baixa en 15 anys (346.338 persones, 22.820 menys que el 2021), cosa que en termes d’ocupació també proporciona la xifra més alta (3.615.780 treballadors), en aquest cas des del 2004. La lectura asèptica de les dades pot causar una impressió gairebé triomfalista –fomentada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz– que no s’acaba de correspondre amb la realitat. S’ha de remarcar, però, que la tendència que s’apuntava a l’estiu, amb un atur creixent ja des del juliol en lloc de l’agost, no s’ha traduït en una tardor catastròfica com es podia témer. Catalunya ha parat el cop pel que fa l’ocupació. A més, hi ha magnituds macroeconòmiques –PIB, exportacions, inversió estrangera– que apunten a una certa estabilitat en l’activitat econòmica i, en conseqüència, en l’ocupació d’una àrea menys amenaçada per una recessió que sobrevola gran part de la UE.

L’optimisme, si n’hi hagués, s’ha de matisar. D’una banda, perquè l’atur català s’ha reduït a un ritme menor que la mitjana estatal. També, perquè la reforma laboral del 2022 ha incentivat la contractació de treballadors en la modalitat de fix discontinu per posar fi a l’ús fraudulent del contracte temporal en ocupacions com les lligades al turisme, l’hostaleria, el curs escolar (monitors, cuidadors, xofers) o la temporada agrícola. La diferència és que els fixos discontinus són contractes indefinits, amb intermitències, i aquests treballadors no consten mai com a aturats, ni tan sols quan no treballen. I les dades en diuen bé. Amb tot, les tendències i les macroxifres no ens han de confondre. Són gairebé 350.000 persones per a la immensa majoria de les quals no tenir feina és viure un drama que s’ha d’atendre, justament perquè les dades macroeconòmiques aguanten i ho permeten. Unes dades que ignoren que, tot i tenir feina, rere els fixos discontinus, la inflació desbocada, les revisions hipotecàries i la contenció dels increments salarials –allà on n’hi pot haver–, cada dia s’amaguen més situacions precàries.