La ultradreta no accepta les regles del joc
Havien passat poques hores des que en l’editorial de diumenge s’advertia dels riscos que el ‘trumpisme’ es mimetitzés pel món, que la turba de seguidors de Jair Bolsonaro prenia a l’assalt les institucions del Brasil. Una acció organitzada i comparable a la de l’assalt del Capitoli de fa dos anys. Tots dos casos han estat protagonitzats per grups d’extrema dreta que no accepten els resultats electorals i que compren als seus líders el missatge de suposat frau electoral. Un missatge sorprenent i incoherent, tenint en compte que els comicis qüestionats es van fer sota els respectius mandats, tant de Trump com de Bolsonaro, que en última instància eren els responsables de la seva transparència. El paral·lelisme entre els dos expresidents és evident pel fet que cap dels dos va saber encaixar la seva derrota i va posar en risc les institucions democràtiques, si més no per omissió. Trump va trigar hores a reaccionar al cop de fa dos anys, i ara Bolsonaro només s’hi ha pronunciat en contra quan era evident que la insurrecció no tindria èxit. Declaracions tardanes mentre el president Lula decretava el control de Brasília i desmantellava el campament organitzat pels bolsonaristes davant la seu de l’exèrcit per demanar un cop d’estat. Des de Florida, Bolsonaro finalment ha hagut de reconèixer Lula com a president. Però ho ha fet un cop ja havia posat les llavors de l’odi i la desconfiança que han portat el país a la seva pitjor crisi política des de la recuperació de la democràcia, el 1985.
L’intent de cop del Brasil posa novament en evidència que els populismes estan alimentant una ultradreta que suposa un risc real per a la democràcia. Tal com es va veure diumenge, els seus seguidors pretenen destruir les institucions –simbòlicament i també materialment, com mostren les imatges de destrosses– en nom d’una suposada defensa de valors patriòtics que el que busca simplement és enfortir les pròpies posicions i incentivar la violència contra qualsevol oponent. Una ideologia que, no s’ha d’oblidar, té terreny adobat allà on les desigualtats socials són més grans.
