La convivència segura amb els patinets
L’anunci de la prohibició temporal d’introduir patinets elèctrics al transport metropolità de Barcelona va coincidir ahir amb un nou accident mortal, circumstància que ens recorda el doble perill d’aquestes eines: per a la seguretat viària i per un mal ús o un mal funcionament dels mecanismes propulsors. La irrupció d’aquesta nova modalitat de circulació s’ha produït a les nostres ciutats quan encara no estava resolta la mobilitat adequada de les bicicletes, un model més ecològic però sotmès igualment a les males conductes per part de molts usuaris. S’afegeix d’aquesta manera més pressió als pobres vianants, que veuen cada vegada més amenaçat el seu espai natural, o sigui les voreres. La situació exigeix, per tant, mà dura per part de les autoritats, que ja disposen d’un marc legal amb instruments punidors per posar fi a la impunitat dels infractors. La decisió de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ens acaba de recordar, però, que cal anar més enllà i aclarir la causa per la qual els patinets, equipats amb bateries i amb dispositius de recàrrega, poden explotar, sigui a l’interior dels vagons, sigui a la mateixa via pública, tant per problemes de fabricació com per mala praxi. Hi ha en joc la integritat dels mateixos usuaris i de la gent que hi estigui a prop.
La consciència cívica i els nous hàbits a l’hora de desplaçar-nos, cada vegada menys dependents del cotxe particular, requereixen un nou model de ciutats, que s’han d’adaptar a les noves exigències sense perjudicar ningú: ni vianants, ni ciclistes, ni patinadors. Especialment si es té en compte que moltes de les persones que opten per aquestes formes de desplaçament no ho fan per practicar només esport sinó per arribar al lloc de treball. No és una convivència fàcil de resoldre, és clar, sobretot perquè la circulació dels vehicles ja era una assignatura pendent per motius de seguretat i de contaminació abans que s’ampliés aquest ventall de possibilitats de transport. Però la creixent complexitat de la mobilitat urbana és un repte que no es pot superar deixant que els nous usuaris s’autoregulin.