S’acosten dates clau per a l’exili
La batalla judicial contra la vulneració de drets i la repressió que l’independentisme ha portat a Europa té demà la primera de les dates autènticament rellevants, de caixa o faixa, amb la vista de les qüestions prejudicials que el jutge Llarena va formular al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb l’euroordre cursada contra Lluís Puig. Si bé l’afectat directament és l’exconseller de Cultura del govern de Puigdemont i la resolució del TJUE pot tenir un efecte més immediat pel fet que Puig no té immunitat, a ningú se li pot escapar que el sentit del que dictamini l’alt tribunal europeu serà extrapolable als casos de Puigdemont, Comín i Ponsatí amb les particularitats que corresponen a la seva condició d’eurodiputats. En el seu cas, tenen una altra cita judicial marcada en vermell al març, quan el Tribunal General de la UE (TGUE) resoldrà la qüestió de la seva immunitat. En funció de com s’expressi ara el TJUE a propòsit del cas de Lluís Puig, la reactivació de les euroordres –que d’altra banda no es veuran al TJUE sinó als alts tribunals belgues en el cas dels eurodiputats– tindrà perspectives o no en tindrà.
La qüestió de fons continua intacta, i és si els tribunals europeus arriben a la conclusió que al sistema judicial espanyol hi ha una forat sistèmic de fiabilitat que compromet la garantia de drets fonamentals, i quina és la dimensió i la transcendència d’aquesta violació de drets. Amb tot, hi ha elements nous que entren en joc, singularment la reforma del Codi Penal per eliminar una sedició absent en la majoria dels ordenaments jurídics d’Europa i per modificar la malversació. Si aquesta reforma i el resultat de la revisió de condemnes que comporta, afegida als indults, és llegida com un instrument d’autoesmena per part de l’Estat espanyol, Europa podria ser més condescendent del que esperen els exiliats i el moviment independentista. També en el sentit d’enviar un missatge a membres díscols com Hongria i Polònia. Ara és Espanya qui està en qüestió, però quan les institucions i els tribunals europeus parlen, no s’adrecen a un destinatari sinó a 27.