El TJUE marca el camí
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE obre una nova etapa en la batalla judicial amb què l’Estat espanyol vol liquidar l’embat democràtic de l’independentisme català plantejat l’1-O del 2017. El pronunciament del TJUE no clou el debat, ni tan sols en pressuposa el resultat final, però sí que marca un camí, unes regles i uns arguments que, sens dubte, deixaran empremta en el desenllaç final d’aquest litigi, i val a dir que ho ha fet a consciència, corregint substancialment la posició de l’advocat general del TJUE –cosa gens habitual–, clarament alineada amb les pretensions del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. En primer lloc, el TJUE confirma el marc general de relació jurídica entre estats, obrint la porta a la possibilitat que Espanya pugui emetre noves euroordres contra els exiliats catalans i, en segon lloc, esmena la fórmula utilitzada per la justícia belga per refusar l’extradició de Lluís Puig, però és un error clamorós abraçar únicament aquests dos punts de la resolució i ignorar la resta de l’argumentari del TJUE, com han fet polítics i mitjans de comunicació de l’Estat en la seva necessitat de salvar la cara de l’estat de dret espanyol.
La mateixa resolució del TJUE també delimita l’euroordre, que no pot ser utilitzada de manera arbitrària ni desproporcionada i deixa oberta la porta a rebutjar-la si es demostra el risc de vulneració de drets, a banda de considerar en aquest sentit rellevants els dictàmens del TEDH i del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU. Però el més transcendent, i probablement la clau de volta del litigi, sigui, d’una banda, la introducció gens banal del concepte de “grup objectiu identificable” com a subjecte de vulneració de drets, amb què el TJUE dona recorregut a la tesi de les defenses del procés sobre la causa general contra l’independentisme. I, d’altra banda, el punt en què l’alt tribunal europeu estableix clarament que el Tribunal Suprem no pot ser primera i última instància per als encausats sense vulnerar els seus drets, una càrrega de profunditat que podria esclatar al Tribunal Europeu de Drets Humans i fer qüestionar tot el judici de l’1-O.