El desgavell amb la llei del sí és sí

El primer que hauria de tenir en compte el PSOE a l’hora d’esmenar en solitari l’anomenada llei del sí és sí és que les presses mai són bones, i menys encara si obeeixen a pressions electorals. En aquest sentit, el temor d’Unides-Podem que la iniciativa dels socis del govern espanyol pugui provocar un retrocés en una normativa que ha significat un pas de gegant en la protecció de les víctimes de violació, és comprensible. D’entrada, ja és un mal senyal que, després d’un cap de setmana de negociacions, les dues formacions hagin estat incapaces de consensuar el retoc d’una llei que, en mans de determinats jutges, ha significat des de l’octubre passat, que va entrar en vigor, la rebaixa de penes a quatre-cents violadors. Sobretot és mal senyal que els socialistes hagin tirat pel dret i que, optant per trencar amb el Ministeri d’Igualtat, desqualifiquin d’aquesta manera uns aliats que necessita per tirar endavant la legislatura.

És normal que el Partit Popular hagi aprofitat l’ocasió per minar el govern de coalició i que ara estigui oferint de manera cínica els seus vots per reformar una llei que mai li ha interessat gaire, més enllà dels rèdits electorals que li pot proporcionar el desgavell actual. Un desgavell al qual tampoc ajuda gaire la manca de criteri unificat entre els mateixos jutges. Encara que la redacció maldestra de la llei obri escletxes que permetin rebaixar penes, fins al punt que en alguns casos han generat excarceracions prematures, a la pràctica podrien evitar-ho esgrimint l’alarma social que es crea en temes tan delicats. L’exemple més clar el tenim en la decisió de l’Audiència de Navarra, que ha rebutjat la petició de reduir els quinze anys de presó imposats pel Suprem a un dels membres de La Manada. Per què, doncs, en uns casos sí i en altres no? El ressò mediàtic no hauria de ser un factor determinant, perquè cada víctima deu considerar el seu propi cas més important que qualsevol altre. Malgrat la fressa de fons, però, el que no es pot perdre de vista és que els avenços en matèria de drets han tingut sempre la dreta en contra.