El Tribunal Suprem torna a fer política
El Tribunal Suprem ha imposat el seu criteri i la voluntat que l’1-O no tingui un càstig menor malgrat les modificacions legislatives i la despenalització de la sedició. Així ho deixa clar en la interlocutòria dictada ahir en què revisa les penes del procés. La sala de Manuel Marchena manté les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa fins al 2030 i el 2031 com recollia en la seva sentència inicial. Un avís a l’exili, i en especial a l’expresident Carles Puigdemont, que serà perseguit i –si la justícia europea no ho impedeix– castigat amb penes greus. I un avís, també, al legislatiu, en una nova ingerència política del tribunal, pel que diu i com ho diu en la seva interlocutòria. Si els fruits de la taula de diàleg han estat qüestionats per una part de l’independentisme, ara és el tribunal qui els deixa en paper mullat.
El tribunal de Marchena no només qüestiona la reforma legislativa, sinó que fa un al·legat en favor del delicte de sedició per fer front a nous processos secessionistes, que d’altra manera, diu, quedaran impunes. A banda, desautoritza el criteri que ha mantingut Pedro Sánchez de substituir la sedició pel nou delicte de desordres públics agreujats –un criteri que no venia avalat per Podem, el seu soci de govern–. El Suprem es confessa desarmat per castigar adequadament uns fets, l’1-O, que considera un greu atac a l’ordre constitucional, però tot i això, en una nova maniobra, fora de tota proporció, manté les penes d’una part dels presos polítics i l’amenaça sobre l’exili fent recaure sobre la malversació el càstig que no pot articular a través de la sedició. Així, només els presos que no van ser condemnats per malversació (Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Carme Forcadell i Josep Rull) han vist extingida la condemna per l’aplicació del nou Codi Penal. Amb un incís, però, gens menor en considerar que als Jordis, un cop decaiguda la sedició, se’ls pot aplicar el delicte de desordres públics per la manifestació del 20-S davant la seu d’Economia. Un altre avís del Suprem, en aquest cas a la societat civil.