La memòria històrica de noves generacions

L’editorial d’avui ha estat debatut per Xevi Sala, Carles Sabaté, Susanna Oliveira, Dolors Bellés, Anna Puig, Xevi Masachs, David Brugué, Lluís Simon, Francesc Espiga, Anna Serrano, Ure Comas, Teresa Márquez i Xavier Castillón

Nou pas decidit del govern de la Generalitat a favor de la memòria històrica: la setmana entrant iniciarà el tràmit parlamentari la llei de memòria històrica que unificarà i ampliarà les altres que fins ara s’havien legislat. El nou marc legal pretén posar l’accent en tres aspectes clau, com són la reparació jurídica a les víctimes, la cerca de la veritat i la formació escolar al voltant d’una realitat històrica que no podem permetre que caigui en l’oblit de les noves generacions. Pel que fa a aquest tercer aspecte, es donarà als centres educatius un paper important a l’hora d’aportar una percepció contemporània i rigorosa a la formació de l’alumnat per tal que es pugui valorar de manera ajustada què va significar el règim dictatorial i quines petjades en queden en la societat en forma d’ideologia ultradretana. En aquest sentit, veurem com es comporta la dreta catalana en la discussió parlamentària, perquè a escala estatal aquestes formacions sempre han estat en contra de les lleis destinades a identificar i dignificar els cadàvers dels represaliats republicans anònimament enterrats a les cunetes. Una posició que respon a uns interessos evidents que res tenen a veure amb la necessitat de no reobrir antigues ferides, tal com argumenten. Saben perfectament quina era la ideologia dels torturadors i dels assassins i temen qualsevol possibilitat d’exigir-los responsabilitats retroactives que serveixin per aixecar catifes. De moment, les diferents iniciatives per legislar a favor de la memòria històrica ja han animat una antiga víctima del polèmic comissari Villarejo a denunciar-lo, ara com a torturador en la seva etapa inicial en la policia franquista. La llei catalana, que presentarà la consellera Gemma Ubasart, va més enllà i estableix un règim sancionador per a l’enaltiment franquista. Sembla mentida que aquesta sigui una assignatura pendent però resulta que el principal partit de l’oposició estatal, també amb representació a la cambra catalana, continua sense condemnar el franquisme i hi ha fundacions dedicades a honorar el seu suposat llegat. Igualment, es donarà un termini de dos anys per fer complir els acords de retirada d’uns símbols franquistes que ni volem ni ens mereixem.