La llei mordassa, intacta per culpa del PSOE
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oliveira, David Brugué, Francesc Espiga, Anna Puig, Dolors Bellés, Guillem Vidal i Xevi Masachs.
Que un estat reforci el poder dels cossos i forces de seguretat i debiliti, en canvi, els drets de la ciutadania és símptoma de mala qualitat democràtica. És el que acaba de passar a l’Estat espanyol amb la marxa enrere de la derogació de la llei mordassa, una promesa electoral del PSOE que s’ha quedat a mig camí després que altres partits que en principi li donaven suport, com ERC i Bildu, canviessin d’idea perquè trobaven massa descafeïnada la proposta final. Ens trobem davant d’un tema legislatiu espanyol que ens afecta de manera especial; només cal recordar les càrregues policials que la Guàrdia Civil i la Policía Nacional van fer a Catalunya per reprimir l’1-O, amb un menyspreu no només per la ciutadania pacífica sinó també per les lleis del Parlament, que prohibeixen l’ús de pilotes de goma. L’excusa és que la legislació espanyola que regula l’actuació d’aquests cossos passa per damunt de la catalana. D’aquí la necessitat de derogar l’antiga llei del Partit Popular que atorga unes facultats que excedeixen el marc raonable en un estat que de veritat pugui considerar-se de dret. I no només pel que fa a l’ús de la violència en les manifestacions o en la presumpció de veracitat que assisteix els agents, sinó també en qüestions humanitàries com les devolucions en calent, especialment tenint en compte que aquesta va ser una prioritat –fictícia– de Pedro Sánchez en arribar a la presidència del govern. Segurament el PSOE no ha considerat convenient fer tot el possible per obtenir el suport d’ERC i de Bildu perquè s’acosten eleccions i retallar les ales a policies i guàrdies civils amb dos partits que l’oposició associa de manera demagògica al món etarra o al colpisme sediciós hauria estat contraproduent per al seu càlcul electoral. Encara que sigui a costa de repetir l’incompliment del programa, tal com va passar també amb la reforma laboral, que en el paper havia de ser total i al final només ho va ser parcialment. Segurament a conseqüència de pressions, tant internes com externes, els socialistes espanyols han perdut una bona ocasió de connectar amb les seves pròpies bases, que, en canvi, veuen com en matèries que afecten el ‘lobby’ policial o el ‘lobby’ empresarial solen fer salat.