Sentència desproporcionada a Borràs
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Anna Serrano, Susanna Oliveira, Irene Casellas, Dolors Bellés, Lluís Simon, Toni Brosa, David Brugué, Carles Sabaté i Xavier Castillón.
La sentència del judici contra la presidenta del Parlament de Catalunya suspesa en les seves funcions, i exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, ofereix dues certeses, segons com es vulgui interpretar: ella va trossejar contractes contravenint la llei i s’ha arribat fins a aquest desenllaç judicial per ser qui és en l’àmbit polític. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna l’acusada per prevaricació i falsedat documental a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació, i aquest és precisament un dels aspectes que més criden l’atenció: la desproporció d’una reprovació penal que la mateixa sentència proposa equilibrar demanant un indult parcial que reduiria la petició de reclusió als dos anys, xifra que evitaria l’ingrés a un centre penitenciari. Novament, doncs, la judicatura espanyola passa la pilota a la teulada de l’executiu, que haurà d’assumir si concedeix la mesura de gràcia. La sentència també està provocant noves fissures en el moviment independentista, tal com van demostrar ahir mateix les reaccions d’ERC i la CUP apostant per la dimissió immediata de l’afectada.
La sentència no és ferma, perquè s’hi pot presentar recurs al Tribunal Superior, i tot indica que el procediment tindrà més recorregut perquè la mateixa Borràs ha tornat a defensar la seva innocència i ha anunciat que ni es rendeix ni es doblega, convençuda que algun tribunal l’acabarà absolent. Tenint en compte els antecedents d’altres casos i la petició que ja s’han afanyat a formular el PP, Ciutadans i Vox, no es pot descartar que la Junta Electoral Central ordeni la pèrdua immediata de l’acta de diputada, amb la qual cosa s’obriria un nou i imprevisible escenari en el qual caldria decidir com es cobreix la plaça al capdavant de la presidència del Parlament, ara provisionalment assumida per Vergés, o fins i tot si es deixa vacant, com s’apunta des d’alguns sectors de Junts. Des del partit insisteixen a parlar de persecució política, però la justícia espanyola ha aconseguit que aquesta vegada altres formacions sobiranistes com ara la CUP o ERC marquin distàncies perquè, subratllen, és un cas de corrupció.