Responsabilitat compartida per l’aigua

L’editorial d’avui ha estat debatuda per Xevi Sala, Toni Brosa, Dolors Bellés, Irene Casellas, Carles Sabaté, Francesc Espiga, Núria Astorch i Maria Palau.

Amb la perspectiva d’un estiu amb els embassaments buits i una meteorologia adversa, tota conscienciació ciutadana és poca. Però la recepta per fer front a la crisi no pot consistir només a renyar els usuaris, cal que les administracions assumeixin les seves responsabilitats. En primer lloc, els ajuntaments han de complir les limitacions del consum d’aigua per habitant que estan en vigor des del 2 de març dins del Pla de Sequera i, en aquest sentit, no és una bona notícia que, segons l’Agència Catalana de l’aigua –ACA–, el 30% dels municipis de les conques internes facin el sord. En segon lloc, el govern de la Generalitat hauria de prémer l’accelerador per posar en marxa noves plantes dessalinitzadores, ara per ara l’única alternativa viable, però cara, a la falta de precipitacions i a l’assecament dels pantans. Que anem cap a una situació d’emergència que comportarà més restriccions està clar, es tracta de retardar al màxim l’arribada d’aquesta situació, i aquí ens hi hem d’implicar tots. Dos-cents trenta litres per persona i dia és un límit domèstic perfectament assumible si a les llars apliquem el sentit comú i no deixem que les aixetes ragin sense control. A més, es tracta d’incorporar hàbits que fa temps la població hauria d’haver normalitzat sense necessitat d’emergències.

Pel que fa al malbaratament, però, cal tenir en compte també la quantitat d’aigua que es perd per fuites a les canonades; segons la mateixa ACA, una quarta part de l’aigua potable desapareix per aquesta via. I no en són responsables els ciutadans, sinó les administracions que han de tenir al dia el manteniment de la xarxa. Tampoc té massa sentit que es demani un sacrifici als pagesos a l’hora de regar i en canvi no s’exerceixin limitacions efectives als establiment hotelers, on els turistes tenen barra lliure a l’hora de dutxar-se. Qualsevol tema és susceptible de fer-ne política, però només és interessant per a la gent si es fa amb l’objectiu de resoldre problemes i fer la vida més fàcil i millor per a tothom. En aquest sentit, la picabaralla entre ERC i PSC sobre el resultat de la recent cimera o l’oportunitat de sancionar ajuntaments no és escaient.