Un Parlament tutelat

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Susanna Oliveira, Sara Muñoz, Anna Puig, Ure Comas, David Brugué, Teresa Márquez, Carles Sabaté, Dolors Bellés i Xevi Masachs

Laura Borràs és diputada del Parlament fruit del vot dels ciutadans i encara és presidenta de la cambra legislativa catalana fruit de l’elecció dels seus 135 diputats, representants legítims dels catalans. Aquesta legitimitat és tan irrefutable com insignificant davant el pes de l’Estat espanyol, que es val d’un òrgan administratiu com la Junta Electoral Central i d’una llei orgànica com la Loreg per entrar dins el Parlament de Catalunya, vulnerar la seva sobirania i alterar o revocar la voluntat democràtica, tant sigui la sorgida del vot dels ciutadans a les urnes com l’emanada del ple dels representants polítics d’aquests ciutadans. La seva decisió, programada per d’aquí a 10 dies, és retirar l’acta de diputada de la presidenta, és a dir expulsar-la del Parlament, arran d’una condemna del TSJC, que no és ferma, que està fortament qüestionada per la vulneració de drets fonamentals i que haurà de ser revisada primer pel Tribunal Suprem i eventualment també pel Tribunal Europeu de Drets Humans. En tot cas, la JEC ja ha avisat que res d’això li impedeix actuar i que, per tant, revocarà la voluntat democràtica dels ciutadans i del Parlament.

Aquesta ingerència no és nova, ans al contrari, és recurrent després de la intervenció de l’autonomia per part de l’Estat posterior al referèndum de l’1-O del 2017. Va passar exactament el mateix per expulsar el diputat de la CUP Pau Juvillà i el 131è president de la Generalitat, Quim Torra; també ha estat la ingerència de l’Estat la que va impedir el vot telemàtic de diputats electes o la que va impedir sota amenaça del Tribunal Constitucional investir el president Puigdemont, i també és la ingerència de l’Estat la que actualment impedeix sota amenaça debatre al Parlament sobre determinats temes com ara l’autodeterminació i la monarquia. El balanç és de 15 diputats escollits pels catalans, curiosament tots ells independentistes, que han estat inhabilitats per fer el que els van encomanar els ciutadans. Una deriva deplorable en termes democràtics, que posa en evidència dècades de propaganda sobre l’anomenat estat autonòmic, acreditant-ne la irrellevància en qüestió de competència, de sobirania i de qualitat democràtica.