La controvertida gestació subrogada
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Romero, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Carles Sabaté, Anna Puig, Lluís Simon, Ure Comas i David Brugué.
La gestació subrogada és el sistema de reproducció assistida que planteja més interrogants, més controvèrsia. Ho és perquè la necessitat d’intervenció de tercers hi introdueix una gran complexitat, i perquè si bé pot ser solució per a casos extrems en persones que no poden o no volen adoptar, també alimenta una zona fosca en la qual conflueixen el desig per tenir descendència de qui no pot gestar amb la necessitat de supervivència econòmica de dones que sí que són aptes per a l’embaràs. Si el 98% de les gestants cobren però aquestes retribucions només representen l’1% del volum econòmic que gira al voltant d’aquesta tècnica, es veu clar que estem davant d’un negoci amb les conseqüències imaginables en un àmbit tan sensible. No hi hauria d’haver problemes greus per admetre la gestació subrogada quan hi ha relació de parentiu o amistat propera. El conflicte entre drets no aflora en aquests casos. Les lleis espanyoles –i les de la majoria d’estats– la prohibeixen, però la gestació subrogada és un fet, i el debat social i polític al seu voltant, positiu i necessari per actualitzar la perspectiva sobre aquest fet. Per sobre de tot, es tracta de preservar drets, en primer lloc els de la criatura gestada i els de la mare gestant –que té dret a fer el que cregui amb el seu cos– mentre el debat sobre si tenir fills és un dret o un desig costa de tancar. I per protegir drets i evitar traspassar els límits cal arbitrar mecanismes i dotar-los de fiabilitat. És en aquest punt quan es tracta de definir la línia prima que separa obsequiar de remunerar, que al legislatiu li venen els dubtes i acaba vetant un mètode els resultats del qual valida per una porta lateral –la de la inscripció del nadó en el registre civil– en nom de l’obligada protecció del benestar de les criatures.
En l’arc polític, l’esquerra és en general abolicionista i la dreta, partidària de regular la gestació subrogada. Segurament hi té a veure que és un sistema de reproducció assistida d’accés discriminatori per raons econòmiques, però en el rerefons també hi la consideració que converteix en objectes els cossos de la gestant i de la criatura gestada. Objectes d’un contracte, ni més ni menys.