Sant Jordi, l’anomalia intocable
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Romero, Susanna Oliveira, Anna Puig, David Brugué, Carles Sabaté, Teresa Márquez, Xavier Castillón, Sara Muñoz i Núria Astorch.
Recuperat el poder de convocatòria de nivells prepandèmics i esperant que el temps hi acompanyi, Sant Jordi tornarà a ser avui una festa literària massiva arreu de Catalunya que dispararà les vendes i salvarà la facturació del sector editorial. Però, tot i això, aquesta serà una data excepcional que no representarà la realitat de la tendència habitual pel que fa als hàbits de lectors i de compradors, molt per sota del que seria desitjable. La literatura en la nostra llengua té molt bona salut, en quantitat i en qualitat, però el mercat receptor pateix unes limitacions que condicionen la supervivència econòmica de creadors, editors, distribuïdors i llibreters, una cadena de producció que arrossega una llarga crisi amb uns horitzons incerts. Aquest és el dia a dia de la indústria literària establerta a Catalunya, i dedicada també en gran part als llibres escrits en castellà, que més enllà de Sant Jordi bolca els seus esforços en les campanyes de Nadal i d’estiu però que no ha aconseguit encara el doble objectiu de desestacionalitzar les vendes i augmentar-les de forma significativa.
Cada dia de l’any es posen a la venda entre dos i tres novetats literàries en català en els diferents gèneres de ficció i de no ficció, i la indústria dona feina directa a unes tres mil persones, correctors, dissenyadors, traductors... un conjunt humà que fa una feina admirable, tant en els grans segells com en les petites editorials. Però encara no s’ha aconseguit aprofitar el potencial dels Països Catalans, i són pocs els títols que aconsegueixen traspassar fronteres per eixamplar lectors en el nostre propi idioma. A més, el sotrac en la distribució que s’ha patit en els darrers mesos ha representat un cop dur en les xifres globals de vendes i ha tornat a posar de manifest la fragilitat del món de les lletres. I, malgrat tot, la desmesura desbordant que avui es viurà a cada població catalana farà que aquesta torni a ser una data única capaç de posar tothom d’acord en la importància de llegir i d’escriure. És impossible que cada dia sigui Sant Jordi; gaudim, doncs, aquesta trobada i fem també el petit esforç d’incorporar la prioritat cultural a la resta de l’any.