Borràs, fora de l’equació
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Carles Sabaté, Toni Romero, Susanna Oliveira, Sara Muñoz, Francesc Espiga, David Brugué, Anna Puig, Ure Comas, Teresa Márquez i Dolors Bellés
L’Estat espanyol continua executant de manera imparable el seu full de ruta per eliminar l’amenaça independentista a Catalunya. Es tracta d’un pla exhaustiu i minuciós, que es desplega en tots els àmbits, policial, judicial, administratiu, polític, social, econòmic, mediàtic i propagandístic, i que, entre d’altres, depèn de desactivar el lideratge polític d’aquest moviment que de manera massiva i alhora un punt ingènua va desafiar la unitat d’Espanya per vies democràtiques la tardor del 2017. Cinc anys després, han caigut presidents de la Generalitat, del Parlament, consellers del govern, alts càrrecs, membres de la mesa de la cambra i diputats amb mètodes i pretextos diversos, però amb un únic objectiu, que és eliminar peces de l’equació de la política institucional i escapçar el lideratge de l’independentisme. El cas de Laura Borràs, amb les seves especificitats, forma part d’aquest esquema i respon a aquesta finalitat, tant per la manera com es va judicialitzar com per la manera com la Junta Electoral Central, avalada pel Tribunal Suprem, ha tornat a passar per sobre de la voluntat democràtica dels catalans, retirant a Borràs l’acta de diputada i expulsant-la del Parlament sense que hi hagi una sentència ferma que ho justifiqui.
Vistos els antecedents, el resultat era predictible, però que no sigui una sorpresa en cap cas normalitza aquesta situació, senzillament perquè és del tot anòmala en una democràcia que es pretén plena i en un estat de dret que ha de garantir la protecció de drets fonamentals com ara la presumpció d’innocència. Un dret que el reglament del Parlament encara té en compte, malgrat l’intent del PSC de reformar-lo, no pas per defensar la dignitat de la cambra com afirma cínicament, sinó per posar la institució al servei del full de ruta repressiu de l’Estat. La unitat independentista va despertar dimecres per impedir-ho, però avui o després del 28-M –no fos cas que això faci perdre vots–, en comptes de fer valer el reglament del Parlament, la seva sobirania i els drets fonamentals de la seva presidenta suspesa per sobre de l’ordre de la JEC, tornarà a l’estat de coma profund que fa anys que dona ales a l’estratègia de l’Estat contra les aspiracions dels catalans.