Eleccions municipals d’abast ampliat
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Anna Serrano, Carles Sabaté, Dolors Bellés, Xevi Masachs, Anna Puig, Irene Casellas i David Brugué.
Les eleccions del dia 28 no només renovaran consistoris i corporacions locals, les administracions de proximitat. Són punt de partida d’un cicle electoral que tancaran les eleccions al Parlament de primers del 2025. Els resultats en les municipals –i en dotze parlaments autonòmics– incorporen com a valor afegit ser un termòmetre dels comicis al Parlament espanyol de finals d’any. Són una primera volta oficiosa que serà extrapolada a cites posteriors. Les municipals tenen un alt potencial d’incidència en uns temps en què la falta de certeses es trasllada a la imprevisibilitat de vot. Aquest marc general s’accentua en municipis sense majories nítides i amb diverses formacions amb capacitat de canviar el signe dels governs locals. Un exemple paradigmàtic és Barcelona, on els candidats van a la caça del vot però sobretot intenten convèncer que, encara que no guanyin, seran necessaris per governar. Ada Colau ho fa amb el resultat –i el desgast– de dos mandats. Jaume Collboni –soci de Colau fins fa quatre dies– prova de recuperar un vell feu del PSC i fer de contrapès socialista a l’assumit doblet del PP a la capital de l’estat, on l’eslògan ‘Madrid es España’ posat en mans d’una professional de les ‘fake news’ com Díaz Ayuso sembla imbatible. Xavier Trias obvia la marca Junts però el seu resultat no serà innocu per Junts. Que el CIS situï Ernest Maragall a la baixa serà més o menys dur en funció de si és necessari per fer govern, igual com els partits petits. La fortalesa municipalista d’ERC està en joc a Barcelona, a l’àrea metropolitana i també a Lleida i Tarragona, les capitals que governa amb Miquel Pueyo i Pau Ricomà. Com Junts a Girona, ara amb Gemma Geis de cap de cartell.
Catalunya és nuclear en aquestes eleccions i ho demostra el desembarcament de primeres espases del govern i l’oposició de l’Estat. No ho haurien de tenir fàcil per sortir-ne airosos, perquè de la gestió històrica del PSOE i el PP se’n deriven les responsabilitats sobre les grans qüestions ciutadanes que estan impactant en la campanya, el drama diari de la mobilitat ferroviària i la impossibilitat de fer efectiu el dret d’accedir a un habitatge digne a un preu abordable.