El repte pendent de l’Espanyol
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Brosa, Anna Serrano, Irene Casellas, Francesc Espiga, Xevi Sala, David Brugué, Anna Puig i Núria Astorch.
La invasió de camp d’uns centenars de seguidors violents de l’Espanyol al final del derbi amb el Barça, quan els jugadors barcelonistes celebraven la consecució del títol de lliga, és un fet molt greu, no tant pels danys que van acabar produint, com pels que haurien pogut produir si els blaugrana no s’haguessin refugiat a temps, per la pèssima imatge que el club ha transmès a tot el món i per la constatació d’un problema que l’Espanyol fa massa temps que evita de resoldre. Són molts, malauradament, els clubs de futbol que tenen grups de seguidors radicals i violents, i no tots ho viuen com un problema, ni actuen amb la determinació per resoldre’l. El Barça s’hi va enfrontar durant el primer mandat de Joan Laporta, en col·laboració amb els Mossos, i va erradicar del Camp Nou els Boixos, i les actituds violentes i criminals. L’Espanyol té perfectament localitzat el ‘seu’ problema, perquè fa dècades que el pateix en forma d’agressions i violència física, però també ideològica, racista i fins i tot lingüística, condicionant la resta d’aficionats, intimidant la cúpula del club i en certa forma segrestant els valors i la imatge de l’entitat. El que va passar diumenge a Cornellà no té cap justificació i només perjudica el club, que s’arrisca a un tancament de l’estadi en plena lluita per evitar el descens de categoria. El comunicat de l’Espanyol condemnant els fets és impecable, però insuficient si no actua amb la mateixa contundència i rapidesa a l’hora d’identificar i expulsar els violents i els que els animaven des de la grada al crit de ‘a por ellos’. El repte de l’Espanyol en les pròximes setmanes, doncs, és esportiu i institucional. Però també hi ha una revisió pendent, i no gens menor, del dispositiu de seguretat, que es va veure clarament superat, malgrat que ja s’havia previst un escenari com el que es va produir. En aquest sentit, cal remarcar que la feina dels Mossos no és demanar als jugadors del Barça que no celebrin esportivament un èxit, en primer lloc perquè això és part essencial de l’esport i del negoci en una competició d’elit com la lliga, i en segon lloc perquè la policia no ha de procurar l’autocensura de les víctimes sinó preservar la seva llibertat i la seva seguretat. En cas contrari seran els fanàtics i energúmens els qui dictin les normes.