Doble censura als abusos de l’Estat espanyol

L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Romero, Irene Casellas, Toni Brosa, Dolors Bellés, Carles Sabaté, Anna Serrano, David Brugué i Xevi Masachs.

Quan l’Estat espanyol entengui que ha de deixar de retorçar les lleis i la democràcia per perseguir la dissidència política, de sobreinterpretar fets i d’investigar per terrorisme la desobediència civil, segurament deixarà de rebre sacsejades reputacionals en l’esfera internacional. A propòsit del sumari contra Tsunami Democràtic, Suïssa li va fer saber que si la investigació era per terrorisme, ja s’ho faria sense la seva col·laboració. Els Estats Units van respondre en la mateixa línia en un escrit farcit de dubtes, interrogants i prevencions davant la sospita que l’Audiencia Nacional els volia aixecar la camisa en un sumari que fa quatre anys que es desenvolupa a les palpentes i que presenta com a únics resultats una llista de noms amb més o menys perfil públic però sense poder establir cap estructura de comandament. Tan dèbil és el fil argumental que fins i tot la fiscalia espanyola està rebaixant el to. Les de Suïssa i els Estats Units són dues rebregades sense pal·liatius al sistema judicial espanyol i, per extensió, a l’Estat, pel que fa a la relació amb l’independentisme. Dues esmenes de gruix a una causa que fronteres enllà s’etiqueta com de naturalesa política amb encaix dubtós en el Codi Penal.

També l’ONU, mitjançant el Comitè de Drets Humans, ha esgarrapat l’Estat espanyol amb una resolució que censura la suspensió de la condició de diputat de Carles Puigdemont sense haver estat condemnat, decisió que sense motius “raonables i objectius” va violar el dret de participació política que recull el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Novament es contraposa la pulcritud de les institucions internacionals en el respecte als drets fonamentals amb un Estat espanyol que no mira prim en els mitjans quan persegueix una finalitat. La resolució no és una victòria definitiva però, quan s’acumuli a la que en termes similars ja va dictar el mateix comitè fa menys d’un any sobre Rull, Turull, Romeva i Junqueras, i també a altres dictàmens en sentit similar, proporcionarà densitat a l’argumentari jurídic davant dels tribunals europeus. Que l’ONU exigeixi a l’Estat la publicació de la resolució és un bon indicador de la transcendència que atribueix als fets.