Apartar la violència de l’esport formatiu
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Anna Serrano, Toni Brosa, Anna Puig, Xevi Sala, Núria Astorch, David Brugué i Xevi Masachs
Que un dels seguidors de l’Espanyol que van saltar a la gespa durant la celebració del Barça fos coordinador i entrenador dels equips de futbol base d’un club ens mostra la punta de l’iceberg d’una problemàtica no resolta: la violència en l’entorn de l’esport formatiu, que afecta de manera majoritària però no exclusiva el futbol. I si no està resolta és perquè es tracta d’un fenomen multicausal, amb una gran influència de les exigències i pautes de comportament de l’esport professional, difoses a tort i a dret per tots els canals existents, que impregnen l’entorn de la formació i dificulten l’assoliment dels objectius d’aquesta etapa. És ingenu creure que la faceta formativa no és competitiva i que la seva única funció és la diversió. La formació també té com a objectiu la millora, tant en l’àmbit esportiu com en el personal però si en el professionalisme ja és un error vincular aquesta millora només amb l’obtenció d’un resultat esportiu, traslladar aquest esquema a les etapes formatives té un efecte altament destructiu. Cal molta pedagogia –i pedagogs ben formats en l’esport– per fer entendre que guanyar no és només batre un rival, que el rendiment no es mesura tant en gols com a fer-ho millor que ahir i que el compromís del jove que fa esport és amb el seu entrenador i amb els seus companys, no amb els seus pares.
Els pares són el moll de l’os. La conducta de la grada, de l’entorn, no és l’únic element que cal revisar i corregir si s’escau, però sí el principal contaminant de l’esport formatiu. La impunitat que permetia la immensitat d’un estadi de futbol ha emparat massa actituds reprovables i violentes al llarg dels anys, que es continuen traslladant a la formació. En alguns casos, la pressió perquè el fill sigui el millor, la desautorització al propi entrenador, la inflexibilitat amb l’error, la censura als àrbitres o l’insult al rival poden arribar a ser motiu de suspensió d’un partit de futbol formatiu –i és bo que així sigui– però no hi haurà un demà millor si pares i mares –sense distinció– limiten la seva intervenció a acompanyar la mainada, respectar escrupolosament la feina dels altres actors i reforçar en positiu els aspectes de millora independentment dels resultats.