El penúltim abús de menors dels religiosos
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Dolors Bellés, Xavier Castillón, Anna Puig, Sara Muñoz, Susanna Oliveira, Irene Casellas i Teresa Márquez
El penúltim episodi relatiu a denúncies d’abusos sexuals comesos sobre menors vinculades a congregacions catòliques, en aquest cas al col·legi Jesuïtes Casp, confirma que si la catifa s’aixeca no és pas per voluntat dels religiosos sinó perquè noves víctimes fan el pas de donar la cara. És una manca de predisposició suficient a fer veritablement neteja que afecta l’Església de manera transversal, des de col·legis i parròquies on s’haurien comès les agressions, reiterades al llarg del temps, fins al mateix Vaticà, incapaç d’imposar la seva autoritat per acabar definitivament aquesta xacra. Aquesta vegada ha fet falta que dos-cents trenta-quatre exalumnes d’aquest col·legi hagin enviat una carta al centre reclamant més contundència contra els depredadors sexuals. Però ha estat la difusió mediàtica d’aquesta iniciativa la que de debò ha afegit pressió sobre unes direccions que poden fer molt més i molt més de pressa per perseguir els autors dels possibles casos i també per evitar que se’n produeixin de nous. És la societat la que va al davant, cada vegada més conscienciada per plantar cara a uns fets que en un passat molt recent encara es beneficiaven de la influència dels religiosos en les famílies i en la impunitat amb què es perpetraven tocaments i violacions. En aquest sentit ha estat un pas, no només important sinó decisiu, que les víctimes hagin superat la por a trencar el silenci, encara que sigui molts anys després dels fets, quan els botxins ja tenen unes edats molt avançades o han mort. És admirable que ho estiguin fent pensant sobretot en altres possibles víctimes que hagin vingut al darrere. Perquè ha estat justament la política d’amagar el cap sota l’ala practicada per la jerarquia religiosa la que durant massa temps ha permès que aquestes conductes, lluny de ser reprovades com calia, es perpetuessin en noves destinacions, sense que els culpables rebessin el tracte de delinqüents que es mereixien. L’envergadura del problema, el testimoni esfereïdor dels afectats i el degoteig incessant de noves denúncies, fan que aquest sigui un tema del tot insuportable que no només sacseja les víctimes, sinó també l’entorn que per acció o omissió els va causar dolor.