Europa exigeix competència al taxi
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Toni Brosa, Dolors Bellés, David Brugué, Irene Casellas, Francesc Espiga, Anna Serrano, Xavier Castillon, Núria Astorch i Francesc Espiga
La resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra la limitació de les llicències de VTC que preveu la regulació catalana és un cop dur per a la posició intransigent del sector del taxi tradicional i també per a l’autoritat metropolitana (AMB) i la Generalitat, que van descartar el consens quan van decretar una proporció d’una llicència de VTC per cada 30 taxis. Fos pel poder de convicció dels representants sindicals o per l’amenaça de bloquejar grans artèries i infraestructures, es va cedir a una part, la que feia més soroll, que defensa un model que pot ser legítim però que xoca frontalment amb el que la Unió Europea entén com a lliure competència. Aquell acord va ser una puntada endavant per guanyar uns mesos de pau social però estava abocada a l’esmena per part del TJUE en una línia que hauria de servir d’avís de com resoldrà en el futur altres conflictes vinculats a la competència. Un entorn amb alguna regulació és convenient per evitar que el mercat imposi la seva llei implacable, i encara més quan es tracta d’un servei públic, però una regulació de caire monopolístic com aquell 30 a 1 ni és defensable ni passa els filtres europeus, com s’ha comprovat. D’igual manera, la competència transparent és saludable i hauria d’estimular la modernització d’un sector tan corporativitzat com el del taxi.
Els sindicats tornen a tenir la pilota al seu terreny de joc i ja l’han començat a jugar convocant mobilitzacions. A la representació sindical se li ha d’exigir responsabilitat i respecte per la ciutadania en la defensa dels seus drets. No és admissible que una protesta triomfi per seu caràcter coactiu, com va passar anys enrere. Per la seva banda, a les institucions correspon preservar l’equilibri entre el dret de protesta i el dret a la mobilitat, i en episodis anteriors no se n’han sortit prou bé. Tots hauran d’abordar més d’hora que tard el veritable fons de la qüestió: la viabilitat, en els volums actuals, d’un sector amb uns costos, dinàmiques i ineficiències que li resten competitivitat davant els VTC. És a dir, s’haurà d’obrir el debat sobre quin és el nombre òptim de llicències i, si en sobressin, com es fa per amortitzar-ne i qui n’assumeix el cost.