Sixena i els correctius a la justícia espanyola
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Toni Romero, Anna Serrano, Xevi Castillón, Anna Puig, Dolors Bellés, Sara Muñoz, Irene Casellas i Teresa Márquez.
El trasllat forçós a Sixena, per ordre judicial i amb presència de la Guàrdia Civil, de les obres que fins aleshores eren al Museu de Lleida va representar el 2017 l’inici d’una cadena de despropòsits que finalment han arribat al Tribunal Constitucional. La resolució de l’alt tribunal espanyol estableix que els jutjats de primera instància d’Osca van vulnerar els drets de l’exconseller de Cultura Lluís Puig quan van imposar-li una multa de 88.000 euros que a la pràctica va representar l’aplicació d’una condemna anticipada. La resolució del TC suposa una bufetada sonora, en primer lloc al jutjat d’instrucció número 3 d’Osca i després a l’Audiència Provincial perquè considera que validant la imposició de la multa, molt inferior al que demanava el fiscal, van vulnerar el seu dret a la presumpció d’innocència. També perquè declara nul·les l’obertura del judici oral i les interlocutòries que rebutjaven els recursos de Puig. L’esmena a la totalitat torna a posar en evidència fins a quin punt el sistema judicial espanyol interpreta l’aplicació de les lleis de manera arbitrària, com pot ser si no que uns mateixos fets puguin ser valorats en sentits oposats.
El cas del polèmic trasllat va ser molt mediàtic i va anar acompanyat de components polítics que transcendien el debat purament tècnic a l’entorn d’unes obres d’art molt delicades. Tal com s’ha demostrat en altres episodis que han involucrat polítics sobiranistes, la justícia ha tingut la tendència a mostrar-se punitiva abans de demostrar res, ja sigui amb multes o amenaces d’embargament, tot s’hi val per infringir un mal que serveixi d’exemple. Els correctius de les instàncies superiors s’estan convertint en un fet habitual, també en l’àmbit europeu, on a part de desestimar una vegada i una altra les absurdes euroordres de detenció del jutge Llarena –aquesta vegada contra gent que simplement va organitzar un referèndum per la independència– no paren de donar calbots a la judicatura espanyola. L’últim cas el tenim al Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha renyat l’Estat perquè encara té pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial. Uns deures pendents que només s’expliquen per interessos partidistes.