Sitges, un episodi més per recelar
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Anna Serrano, Xevi Sala, Anna Puig, Xavier Castillón, Sara Muñoz, Irene Casellas, Dolors Bellés i Teresa Màrquez.
L’esquema es repeteix. Un jutjat investiga un afer de presumpta corrupció que esquitxa càrrecs públics de partits independentistes. Entre les policies judicials a qui pot encarregar les diligències, desestima els Mossos i les encomana a la Policía Nacional. Ordena una entrada i escorcoll sense demanar que es practiquin detencions. Però les detencions es produeixen –onze, no són poques– i els detinguts surten emmanillats de les dependències municipals de Sitges com si fossin delinqüents perillosos i pugen als vehicles policials camí de la comissaria de la Verneda. Allà declaren –els que s’hi presten– i nou –entre els quals hi ha els que tenen vincles polítics– són posats en llibertat i poden anar a dormir a casa havent passat, això sí, pels informatius de totes les televisions, moltes de les quals ja els han prejutjat amb l’habitual menyspreu per la presumpció d’innocència quan es tracta de combatre la dissidència. No hi ha risc d’equivocar-se si s’afirma que l’alcaldessa, el secretari, els regidors, exregidors, caps d’àrea, tècnics i la resta de detinguts haurien comparegut voluntàriament i amb discreció en resposta a una citació policial. És clar que, si s’hagués procedit d’aquesta manera, al relat li hauria faltat la potent alarma social que s’associa a emmanillar els detinguts i fer-los acotar el cap per pujar als cotxes de la policia. Tampoc pot passar per alt el moment de les detencions, tan sols cinc dies després que l’alcaldessa Aurora Carbonell (ERC) fos reelegida. Les diligències s’havien iniciat tretze mesos enrere.
S’han d’aclarir els fets –presumptes irregularitats en l’adjudicació de subvencions i fraccionament de contractes– i avançar sense dilacions perquè es tracta d’afers vinculats amb la corrupció i en contacte amb diner públic. Si tenen cabuda en el Codi Penal ja es dirimirà en un encara hipotètic judici. Però la pena del telenotícies, que ja ha estat aplicada, hauria d’estar imperativament proscrita en una democràcia homologable, i encara més amb el llarg historial d’informes elaborats per cossos policials espanyols per engegar campanyes de descrèdit, influir en conteses electorals o fins i tot sostenir acusacions penals.
