Comença el compte enrere per negociar
En les eleccions generals de diumenge, Catalunya ha enviat un missatge nítid a Espanya: no volem que l’Estat sigui governat per una dreta que ja ha retallat drets lingüístics a les Illes i al País Valencià i, alhora, cal que els partits independentistes condicionin el futur Congrés dels Diputats per avençar en l’autodeterminació. L’Espanya profunda ja ha començat a mobilitzar-se per impedir-ho, amb la sortida a escena d’un poder judicial que de manera gens dissimulada s’afegeix a un determinat poder polític i mediàtic per mirar de torpedinar les possibles negociacions. Per això la fiscalia ha demanat que es reactivi l’euroordre contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, acusats d’uns delictes de desobediència i malversació agreujada que poden representar fins a 12 anys de presó. Que el partit de Puigdemont tingui la clau per investir Pedro Sánchez no és evidentment aliè a la reacció judicial. Mentrestant, les negociacions ja han fet els primers passos, encara que en l’àmbit púbic els interlocutors mantinguin la discreció pròpia d’aquesta mena de processos.
El PSOE ja s’ha obert a parlar amb Waterloo i Sumar fins i tot ha designat el negociador, Jaume Asens, que va participar en l’assessorament legal de les persones que van optar per l’exili. Pel que fa a ERC, segurament es veurà obligada a apujar el seu preu i, pel que fa a Junts, tot i que reiteren l’exigència de l’amnistia i l’autodeterminació per asseure’s a parlar amb els socialistes, la seva posició és igualment favorable a arribar a possibles acords. El llarg compte enrere té una primera data clau en el 17 d’agost, quan s’han de constituir les Corts Generals espanyoles i la corresponent mesa del Congrés. Aquest és sens dubte el primer punt que es negociarà i ja marcarà el rumb de la resta d’un procés que el PSOE es vol agafar amb molta calma. Per això és important que les forces sobiranistes tinguin en compte dos aspectes essencials. Primer, que cal mantenir els contactes a recés de la pressió del PP i dels seus mitjans. I, segon, que no poden deixar passar l’oportunitat de teixir una acció conjunta a Madrid per evitar nous fiascos.