El català i les negociacions de la investidura

Entre l’allau de globus sonda sobre contrapartides a la hipotètica investidura de Pedro Sánchez, sobta la insistència a recuperar una proposta d’ús del català al Congrés dels Diputats. Sobta, perquè fa gairebé 20 anys que el diputat republicà Joan Tardà ho va plantejar i tant el PSOE com el PP s’han passat dues dècades encadenant maniobres dilatòries per evitar-ho quan ni tan sols el reglament de la cambra ho prohibeix. Res fa pensar que aquesta nova proposta pugui ser versemblant i, per tant, no convé deixar-se entabanar amb una qüestió amb més càrrega simbòlica que guany tangible. On el català pot fer-se visible en pla d’igualtat amb les altres llengües és al Parlament Europeu, però perquè sigui oficial cal la cooperació activa de l’Estat espanyol. I ni hi és, ni se l’espera. Tampoc serien de fiar compromisos per blindar l’ús del català a l’escola. El blindatge legal serà una utopia mentre el monolingüisme espanyol disfressat de pretesa llibertat d’elecció trobi una calorosa acollida als tribunals.

La supervivència del català, i no el seu ús al Congrés, és la qüestió substancial. Les dades del seu ús social són pròpies d’una emergència nacional. A Catalunya (inclòs el seu Parlament) arreu es pot viure només en castellà, però en determinades àrees costa parlar català i ser comprès i atès. La llengua pròpia de Catalunya només pot confiar en l’encert del disseny de la política lingüística de la Generalitat com a element protector i aquesta és l’alta responsabilitat del govern i el Parlament. El missatge per a la resta: prou recórrer per sistema a lleis de l’audiovisual, d’usos lingüístics i d’educació. La immersió a les escoles –que ja s’ha vist que no s’aplica arreu– no és un caprici, és una garantia d’igualtat d’oportunitats. Recórrer a la discriminació positiva de la llengua minoritzada només té un objectiu: residualitzar les llengües diferents del castellà i que se’n perdi la presència pública més enllà d’un àmbit folklòric com a pas necessari per posar fi al fet diferencial dels territoris que les parlen. La persecució que s’ha posat en marxa al País Valencià i les Illes és inequívoca i qui no faci res per aturar-la en serà còmplice.