No importen les medalles sinó els fets

És comprensible que ERC i Junts competeixin pel relat que ha desembocat en algunes concessions del PSOE a canvi que Francina Armengol presideixi el Congrés dels Diputats, però l’autèntic interès de la ciutadania catalana no és qui es penja les medalles sinó com es materialitzen els possibles acords. En aquest sentit, cal controlar l’eufòria inicial que va desfermar l’anunci d’Armengol que a partir d’ara permetrà l’ús del català, el gallec i el basc a la cambra baixa, i la petició per escrit per part del ministre espanyol d’Afers Estrangers tot demanant l’oficialitat del català a Europa. L’ús dels idiomes cooficials al Congrés dels Diputats és, tal com s’ha demostrat ara, un tema que no requereix cap reforma en profunditat sinó fermesa política. En conseqüència, aquesta voluntat favorable proclamada ara pel PSOE pot fer marxa enrere si les circumstàncies no els plauen. A més, en el cas que s’apliqui, veurem també fins on es posa el llistó, si es podran fer debats en tota la seva extensió o si l’ús d’altres llengües a part del castellà es limitarà a una primera intervenció sense continuïtat.

I, pel que fa a la qüestió lingüística en l’àmbit europeu, l’únic que tenim per ara és la petició per escrit per part del ministre espanyol. És incert el recorregut que tindrà, aquesta petició, en una Unió Europea que ja té reconegudes moltes llengües i que, si obre la porta a incorporar-ne de més minoritàries com el català, haurà de decidir també què fer amb els altres candidats que fan cua. De moment, el PSOE ja té el que volia i ara aspira a aplanar el camí cap a una investidura de Pedro Sánchez, que continua necessitant el mateix auxili de les forces independentistes catalanes. És aquí on sortirà a escena un element de més rellevància: l’amnistia per posar fi a la persecució judicial de tots els represaliats per l’1-O. Aquesta és un exigència més difícil de digerir per part del PSOE, perquè alguns barons creuen que seria un primer pas cap a l’autorització d’un futur referèndum per a l’autodeterminació. A més, es tracta d’un tema, aquest sí, que necessita un vestit legal a mida. I en lloc de veure qui es penja la medalla, ERC i Junts haurien d’assegurar-ho.