Fre a l’ús dels mòbils entre adolescents

Cada generació té el seu desafiament tecnològic, que irromp amb força i obliga la gent a adaptar-se sobre la marxa. L’actual és la telefonia mòbil en tota la seva extensió, que en pocs anys s’ha fet omnipresent en la nostra manera de relacionar-nos i de treballar. També d’educar els nostres fills, com sempre la baula més vulnerable, la que hem de mimar més. En aquest sentit, les disfuncions ocasionades pels mòbils a les aules i a l’hora del pati han anat a més i han obligat la comunicat educativa a implicar-s’hi més, encara que fa la sensació que fem tard. Davant el degoteig d’instituts catalans que han decidit restringir l’ús del mòbil al pati, després d’haver-ho fet també a les aules, el Departament d’Educació ha advertit que les solucions de dalt a baix, basades en imposicions dràstiques, no són una bona solució. Però queda clar que alguna reacció es mereix el canvi d’hàbits socials que ha representat l’ús massiu dels mòbils entre els adolescents, especialment a la vista que l’hora del pati s’ha convertit en un desolador espectacle de nois i noies teclejant en lloc de parlar o de jugar. Els centres tenen autonomia per abordar la qüestió buscant la pedagogia en lloc de la prohibició però arriba un moment en què cal tallar de soca-rel el mal ús d’unes tecnologies que també poden ser contraproduents, que han d’estar al servei de les persones, no pas subordinar-les. Novament estem davant un tema que competeix també a les famílies, el primer àmbit en què els adults han de controlar les activitats dels joves, també amb mà esquerra perquè demonitzar els mòbils no tan sols fa augmentar les ganes de fer-los servir, sinó que equival a renunciar a una eina molt útil. Sense perdre de vista mai que el mal ús comporta efectes molts perjudicials, per exemple amplificant les modalitats de ‘bullying’ o permetent, com estem veient aquests dies, la difusió d’imatges denigrants d’altres adolescents. Altres països del nostre entorn han abordat la mateixa polèmica de manera més radical encara, com ara Itàlia, la qual cosa indica que les societats globalitzades globalitzen també els problemes. El món se’ns ha fet petit, les noves tecnologies hi han contribuït, però a més de modern cal mantenir-lo sostenible i, sobretot, sociable.