Europa relaxa la lluita climàtica

La Unió Europea ha endarrerit dos anys –del 2025 al 2027– l’aplicació de la normativa d’emissions Euro 7 als vehicles i el Regne Unit s’ha alineat amb la UE i situa la fi de la venda de motors de combustió l’any 2035 en lloc del 2030. Mentrestant, el secretari general de l’ONU, António Guterres, s’expressa en to poc menys que apocalíptic. El primer que s’ha d’exigir a uns i altres és claredat, no cops de volant. Ser clar no només consisteix a descriure què ens espera per cada grau d’escalfament, també exigeix detallar els costos en mobilitat, benestar, economia i llibertat individual que tindria accelerar les restriccions. Mentre no expliquin de què ens haurem d’estar en les pròximes dècades si volem contenir la crisi climàtica, ens escatimaran informació bàsica per prendre decisions clau en la vida de les persones, les famílies i els països. La contradicció entre el discurs de Guterres i el relaxament de les mesures a Europa, a banda de ser desconcertant, fa pensar que un altre equilibri és possible i que els governs entenen que han de corregir el balanç entre la urgència per frenar l’escalfament i contenir els danys en la reconversió de la mobilitat que, en una simplificació interessada i fal·laç, s’ha presentat com a responsable de les emissions contaminants.

Qui relaxa els canvis és la tradicionalment responsable Europa, punta de llança en l’adopció de mesures de protecció del planeta mentre les grans potències veïnes –aquí no hi ha fronteres– continuen emetent contaminants de manera irresponsable i comprant impúdicament quotes d’emissions als països sense indústria. El resultat és que els costos energètics baixos impulsen un fort ritme de creixement industrial en les potències emergents que, amb l’ajuda inestimable de la globalització dels mercats, comercialitzen a Europa productes a preus més competitius però amb un rerefons clar de competència deslleial. Pensant en la salut del planeta –l’abundància i freqüència de fenòmens meteorològics extrems dona la raó a Guterres– però també en l’equitat, caldria fer passar per l’adreçador els grans contaminants abans que Europa s’atipi d’una batalla que en solitari no guanyarà.