Amnistia, un primer pas en la bona direcció
El dictamen jurídic encarregat per Sumar per posar les bases d’una llei d’amnistia és un bon punt de partida per evolucionar cap a una solució satisfactòria i, sobretot, efectiva. Ho és pel seu plantejament –aplicar la via penal a uns fets de naturalesa política està fora de lloc i se n’han de reparar els efectes– i també per la positiva acollida que ha tingut a Junts –l’actor que s’entreveia més exigent–, verbalitzada per Toni Comín. Aquesta sintonia és un element de pressió per al PSOE, que, si bé no assumirà una proposta que no porta el seu segell, és conscient que si vol investidura, la seva no en podrà diferir massa perquè haurà de buscar uns efectes similars als que han inspirat la proposta de Sumar. Tingui el nom que tingui i se’n faci el relat que se’n faci. El control del relat amoïna un PSOE que, a banda d’escapolir-se del frontisme declarat per un bloc de la dreta entregat a l’agitació del carrer, ha de gestionar recels en clau interna entorn de l’amnistia. Els socialistes preferirien un plantejament basat més en el perdó –que implica càrrega de culpa per als condemnats, processats i investigats– que en una reparació que equival a una esmena completa a l’actuació judicial. Igualment, Pedro Sánchez hauria d’apagar menys focs si pogués cobrar la renúncia a la unilateralitat en lloc d’haver d’admetre que amnistiar els fets valida la possibilitat que es tornin a repetir. Hi haurà una iniciativa socialista, molt probablement treballada amb els magistrats del Tribunal Constitucional que en són a proposta del PSOE, i tard o d’hora s’haurà de transaccionar amb la de Sumar.
La llei d’amnistia no arribarà abans de la investidura. L’endemà mateix de l’acte a l’Ateneu, els socialistes han iniciat converses amb ERC, però el temps corre. Acordar a quatre bandes els objectius, els beneficiaris i el relat, plasmar l’objectiu en un text articulat, votar-lo al Congrés encara que sigui per lectura única i esperar que el Senat l’hi retorni per tornar-lo a aprovar definitivament, exigirà més dels 45 dies justos que queden per a la data límit de la investidura. Caldrà, per tant, crear un clima de confiança i fer algun gest que permeti considerar que ja no hi ha marxa enrere.