Un acord per implementar i verificar
L’acord d’investidura al qual han arribat les forces independentistes amb el PSOE té la virtut de retornar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya a un cert grau de normalitat. La té perquè inclou una llei d’amnistia que ajudarà a tancar ferides i a tornar a un punt de partida ubicat en l’àmbit polític i amb la voluntat que sigui la política l’instrument de resolució del conflicte. L’amnistia és una fita històrica que farà justícia a més de 1.400 catalans i la figura del verificador internacional també va en el bon sentit, però per valorar el grau de bondat d’un acord d’investidura que ara per ara respon més a una declaració d’intencions que a un cobrar per endavant caldrà esperar a veure cap a on evoluciona la legislatura tant amb relació als punts pactats com a les divergències explicitades. L’acord d’investidura –o de legislatura, depèn de com es vulgui veure– serà positiu si permet que Catalunya avanci en termes de país. En tant que acord, vincula a totes dues parts. Al PSOE, amb un historial inacabable de subterfugis i incompliments, li toca ara complir els punts pactats i correspondre a la honestedat que li reconeix Puigdemont. Uns pactes, singularment els de la cogestió de Rodalies i la condonació de part del deute amb el FLA, que també caldrà verificar per poder-los valorar i que, si bé han arribat en el marc de les negociacions d’investidura, s’haurien pogut assolir en l’entorn de les comissions bilaterals Estat-Generalitat. Verificador a banda, l’acord assolit amb Junts no va molt més enllà del que va tancar ERC, però benvinguda sigui aquesta última setmana si ha servit per prendre més precaucions i filar més prim vistos els moviments judicials contra l’amnistia.
L’exigència ha de ser la línia d’actuació compartida per l’independentisme si vol que aquest acord marc es tradueixi en avanços. Exigència, i també mà esquerra. No pot passar per alt que el front dretà i ultra activarà tots els seus ressorts de poder i maniobrarà per torpedinar els punts de l’acord, del primer a l’últim. De Vox i el seu entorn no se n’espera res, però la irresponsabilitat d’un partit d’estat com el PP aliant-se amb els ultres en l’agitació del carrer és majúscula.