L’ofensiva contra l’amnistia no descansa

De dies de coll, ni cent ni un. Per si no havia quedat prou clar, l’ofensiva de la dreta i la ultradreta contra el govern espanyol investit gràcies a l’independentisme s’accelera. El mateix dia que els ministres prenien possessió, el magistrat de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón enviava al Tribunal Suprem la causa contra el Tsunami per terrorisme –no la pot instruir ell perquè Carles Puigdemont i Rubèn Wagensberg són aforats– amb una exposició raonada per intentar justificar el que no té cap lògica. Ho fa, a més, contra el criteri de la fiscalia, que no veu terrorisme enlloc. Que un cop coneguda l’opinió de la fiscalia el magistrat insisteixi en investigar per terrorisme, deixa clar que l’objectiu últim és obstruir l’aplicació de l’amnistia. Els promotors de la llei han de ser conscients que, per molt que s’hi esforcin, mai estarà prou ben redactada per blindar-ne els efectes i evitar que els jutges que s’ho proposin la retorcin fins a trobar-hi alguna escletxa. Però això no ho és tot. El mateix dia que la mesa del Congrés donava via lliure a la tramitació per via d’urgència de la llei d’amnistia –amb recursos anunciats pel PP al TC i querelles de Vox contra els lletrats–, el TSJC assenyalava per a l’abril i el maig el judici contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i Natàlia Garriga, per uns fets que entren de ple en els contorns de l’acord per impulsar l’amnistia. En el front polític, es comença a intuir la transcendència que pot tenir el nomenament del superministre Félix Bolaños –Presidència i Justícia– com a fil conductor entre un acord polític en el qual ha tingut participació activa i la seva implementació judicial, a partir del paper modulador que hi tindrà la fiscalia. Sobta la continuïtat a Interior i Defensa, quan Grande Marlaska s’ha empassat la derogació de la llei mordassa i no ha brillat en la defensa de drets individuals, i quan Margarita Robles, a banda de ser la ministra aplaudida pel PP –dubtós honor que també ha merescut ara Jordi Hereu–, és la ministra a qui li va esclatar la tempesta Pegasus. En tots dos casos, s’ha de veure si la continuïtat a l’executiu respon a raons d’experiència i coneixement del seu entorn de treball, on no falten sectors especialment mobilitzats contra l’amnistia.