Mínim signe d’esperança a Gaza
Els quatre dies de “pausa humanitària” que han acordat Hamàs i Israel arriben tard, massa tard per a centenars, qui sap si milers, de víctimes civils que no han mort directament sota els bombardejos de l’exèrcit hebreu sinó a conseqüència de ferides i malalties que no eren letals però que ho han acabat sent per la falta d’aliments, d’aigua, de combustible... En definitiva, pel tall radical aplicat pel govern de Netanyahu sobre els subministraments als pocs hospitals que han quedat en servei. Tampoc queda clar si la pausa en les hostilitats serà completa o parcial, ni quina quantitat d’ajuda humanitària permetrà Israel que entri a la Franja de Gaza. Però, tot i el retard a aplicar-la –fa un mes i mig de la massacre perpetrada per Hamàs–, la treva era una mesura imprescindible perquè és el primer fet que s’aparta de la línia de bloqueig absolut i explora el terreny de la negociació. Ja s’ha hagut d’acordar l’intercanvi d’ostatges occidentals (50) per presoners palestins (150), sempre dones i criatures. Israel no vol sentir a parlar de treva ni molt menys d’alto el foc però de moment ja s’ha empassat la proclama de no negociar amb terroristes. I, si bé té capacitat militar per ocupar Gaza sencera i eliminar els seus habitants, el desgast en l’àmbit internacional i intern l’abocarà tard o d’hora a negociar per impedir que la guerra esdevingui un conflicte regional que si a algú no convé és a Israel i als seus aliats. Netanyahu s’ha mostrat fins ara granític davant les pressions de la comunitat internacional perquè atengui les crides humanitàries, deixi de matar civils i contingui l’ànim de revenja. Crides que no han tingut èxit però que, tot i la tebior de la diplomàcia dels grans actors internacionals, li estan fent perdre una batalla transcendent com la del relat.
Tot i les dificultats per verificar les informacions –totes de part, pel vet als periodistes sobre el terreny–, Israel no se’n surt, d’imposar la versió que la culpa dels morts civils als hospitals és de Hamàs perquè amaga els seus búnquers sota aquestes instal·lacions. En un hipotètic futur judici serà complicat que la responsabilitat dels morts en un bombardeig no sigui de qui ha ordenat disparar.