L’avenç de la ultradreta a Europa
L’Avenç de l’extrema dreta al conjunt d’Europa, ara amb la victòria del Partit per la Llibertat (PVV) als Països Baixos, està adquirint un caire altament preocupant. En primer lloc perquè reflecteix una creixent adhesió de la ciutadania a formacions que aposten per la regressió dels drets civils i en segon lloc perquè això es tradueix en l’accés al poder. Només cinc estats de la Unió Europea tenen actualment un espai de representació política sense la presència de la ultradreta. En la resta o bé forma part dels parlaments o bé directament dels governs estatals. Tot plegat ha de dur la resta de partits a una reflexió profunda i urgent de per què aquesta mena de propostes populistes, xenòfobes i racistes tenen cada vegada més predicament entre la població. Perquè la culpa no és només seva. Segurament hi té a veure la incapacitat d’abordar de cara problemes davant els quals la gent vol solucions en lloc de silenci administratiu, com passa amb la immigració i la delinqüència. Si deixem que la ultradreta monopolitzi aquest debat i sigui l’única que bombardeja la gent amb missatges radicals, després no ens podrem queixar del resultat de les urnes.
Desgraciadament l’Estat espanyol, i també el Parlament i alguns municipis catalans, ja forma part d’aquestes administracions públiques on s’han integrat diputats i regidors de Vox, la marca de més èxit de la ultradreta. I a les comunitats autònomes on han aconseguit formar govern ja sabem el caire de les propostes que estan impulsant. La gent que vota aquesta ideologia ha de ser conscient que a part de la violència verbal –ho estem veient cada dia amb les manifestacions davant de la seu del PSOE a Madrid– sovint l’empara també la violència física. Amb un objectiu comú: les minories més vulnerables, les dones i el col·lectiu LGTBI. Sense oblidar els partits independentistes, que estan en el punt de mira sobretot d’ençà que aquí vam celebrar el referèndum de l’1-O. Ja veurem si finalment el triomf del PVV als Països Baixos es traduirà en un altre govern a l’estil de l’italià o l’hongarès. Els deures ara els han de fer els altres partits de països que tinguin noves eleccions a l’horitzó.