Una altra cimera pel clima poc entusiasta
La Cimera del Clima COP28, que arrenca dijous a Dubai, arriba precedida de l’escepticisme que acostuma a acompanyar una mena de cites que, tot i arribar a la vint-i-vuitena edició, fins ara han comportat més incompliments que progressos. Aquesta vegada, al cim, la polèmica s’ha generat també a l’entorn del fet que el president de la cimera, el sultà Ahmed, sigui també president de la petroliera estatal, una coincidència que Amnistia Internacional troba incompatible. La cirereta l’ha posat Oxfam Intermón, que, de forma paral·lela a l’organització de la trobada, ha fet públic un informe segons el qual el 60% de les empreses espanyoles, en lloc de reduir les seves emissions contaminants al llarg del 2022, les van augmentar. L’informe és demolidor perquè el sector petrolier continua sent el responsable del 90% de la contaminació, i el sector aeri, refet de la crisi de reserves de la covid, ha incrementat fins al 90% de les emissions de CO2. Davant unes dades tan contundents, potser és inútil preguntar-se de què han servit les 27 edicions anteriors i de què servirà l’actual.
El que sí que podem constatar és que, mentre els compromisos per lluitar contra els efectes del canvi climàtic van a càmera lenta, la pobresa derivada de l’escalfament global no para de créixer. Amb conseqüències nefastes, com ara els desplaçaments migratoris a la desesperada perquè la població de determinades zones del planteja no pot suportar les altes temperatures o no pot conrear els camps per alimentar-se. Davant el panorama, les previsions europees d’arribar a una xifra neutra d’emissions de cara al 2050 semblen inabastables, per més que es debati un nou impuls. Mentre els representants dels països que participen en aquestes cimeres siguin també els que han de decidir sacrificis econòmics a favor del medi ambient, poca cosa en podem esperar. A l’informe crític d’Oxfam se n’hi ha afegit un altre de divulgat per la BBC en el qual es posen de manifest les gestions del sultà per aconseguir acords petroliers i gasistes. La rèplica ha consistit a qualificar la notícia d’imprecisa i sense verificar. D’autocrítica, gens.