Desallotjament a la Bonanova, i ara què?
El desallotjament d’El Kubo i La Ruïna, al barri de la Bonanova de Barcelona, executat ahir amb un gran desplegament policial i amb la presència del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, només tindrà algun sentit si el futur dels immobles va lligat d’alguna manera a finalitats socials. Si no, si tan sols serveix per buidar altra vegada els pisos i cronificar-ne la degradació, ens trobarem davant d’un altre fracàs polític. Sobretot tenint en compte que l’ocupació d’El Kubo i La Ruïna no anava vinculada a cap activitat delictiva, sinó a l’essència fundacional del moviment ocupa, que se centra sobretot a suplir la falta de locals socials públics i dinamitzar els barris amb activitats diverses, i tenint en compte, a més, que les associacions de veïns han insistit sempre a remarcar que les ocupacions mai havien provocat cap mena d’inconvenient a la gent del barri. Els únics problemes, convé recordar-ho, es van produir en plena campanya de les últimes eleccions municipals, quan l’empresa Desokupa va organitzar diverses manifestacions que van desembocar en aldarulls i en lamentables exhibicions de caràcter feixista. Ahir, davant l’operació policial, els ocupants es van resistir a marxar i es van produir enfrontaments que van acabar amb alguns detinguts.
L’existència de màfies dedicades a l’ocupació de pisos que després són llogats de manera fraudulenta, provocant problemes de convivència, no hauria de servir per justificar la criminalització de tot un moviment. Per això cal que desallotjaments com el d’ahir siguin l’últim recurs, no pas el que més crida l’atenció, i és igualment imprescindible que ara els polítics s’interessin també pel futur dels immobles. Tot plegat succeeix enmig d’una crisi de l’habitatge que arriba a nivells insostenibles per a moltes famílies, i per trobar-ne les causes cal remuntar-se precisament a l’esclat de la bombolla immobiliària que, irresponsablement i amb objectius purament lucratius, havien inflat moltes entitats bancàries. Les mateixes que després, no ho oblidem, es van desprendre d’aquests actius tòxics, que van acabar en mans de la Sareb, el banc públic que justament és el propietari d’El Kubo i La Ruïna.