Un bon pla de transformació energètica
La dotzena de convocatòries que la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, que agrupa 89 entitats, ha convocat arreu del país per mostrar la seva ferma oposició als macroprojectes energètics que “malbaraten el territori”, poden ser percebudes com un indici de resistència local als projectes estratègics per al progrés global o fins i tot com un de tants episodis d’oposició sistemàtica de l’ecologisme a qualsevol alteració del medi natural, però el que fan en realitat és posar sobre la taula dues qüestions fonamentals que afecten el debat de la transició energètica al nostre país. La primera és l’enorme retard que acumula Catalunya en la implantació i l’ús de les energies renovables –només el 17% de l’electricitat generada és d’origen renovable– en comparació amb l’Estat espanyol o altres països d’Europa. I la segona és la precipitació amb què ara l’administració catalana es veu obligada a reaccionar davant l’escalfament del planeta, la sequera i els objectius de descarbonització de l’economia marcats per Europa.
Cal diferenciar bé entre oposar-se a la transformació energètica i oposar-se a unes macroinstal·lacions que prioritzen el negoci privat i aconseguir en poc temps el que no s’ha fet al llarg de les últimes dècades a costa del territori i dels que l’habiten. És una qüestió de model. Cal animar els nostres polítics en l’objectiu d’avançar en la transformació energètica perquè és un imperatiu legal, econòmic i fins i tot planetari, però el que cal també és exigir-los que ho facin amb una planificació global que respecti un cert equilibri territorial en la distribució de les instal·lacions i que faci un ús racional del territori. I això vol dir prioritzar terrenys disponibles, abandonats o en desús i ubicacions menys disruptives amb el paisatge i menys molestes per a la població, abans que, per exemple, travessar o inhabilitar zones de conreu, com és el cas de la planta fotovoltaica de 800 hectàrees projectada a Alcarràs i la línia de molt alta tensió que se’n derivarà. Una bona planificació no només conduirà a una transició energètica efectiva, sinó que també treballarà a favor d’una major cohesió social i territorial del país.