Un IPC dissociat de l’economia familiar

El 2023 es tancarà amb un IPC interanual del 3,1% després que al febrer toqués sostre amb el 6%. És una dada positiva en el sentit que el control dels preus és un dels objectius macroeconòmics que cal vetllar més per aproximar-se a escenaris d’estabilitat que generin confiança i certeses entre els mercats, els inversors, les empreses i també els governs. L’objectiu del 2% no sembla lluny, però amb matisos: la retirada de part de les mesures de l’escut anticrisi és probable que causi un repunt de la inflació. De fet, si s’han conservat diverses bonificacions ha estat pensant justament en la contenció dels preus. La inflació es mesura mitjançant l’índex de preus al consum, obtingut basant-se en una cistella de productes i serveis amb una composició determinada i amb una ponderació també concreta de cada element, que convindria anar revisant per adequar-la a l’impacte de cada producte en cada moment. No tothom se sent representat per les variacions de l’IPC. A qui no usa el transport, la caiguda de preus del combustible no l’afecta, i qui no té mainada en edat escolar resta indiferent a una variació dels preus d’aquest sector.

En l’economia familiar, la dissociació entre el que reflecteix l’IPC i la percepció del que duren els diners a la butxaca és accentuada. Es pot assegurar que la contenció de la inflació encara no ha arribat a les finances domèstiques. Es pot discutir on és la ratlla que separa les despeses bàsiques de les supèrflues, però l’alimentació i l’habitatge és segur que afecten a tothom. I per molt que els preus d’alguns aliments propis de l’època nadalenca s’hagi contingut, n’hi ha d’altres de tan bàsics com l’oli que continuen disparats. Tampoc hi ajuda que la distribució hagi inflat els preus d’aliments amb l’IVA bonificat fins al punt que ara ja són més cars que abans de la reducció impositiva, ni el creixement descontrolat dels lloguers. I la frenada de l’Euríbor tardarà a notar-se perquè qui afronti ara una revisió hipotecària anual encara pagarà més que un any enrere i qui la tingui semestral amb prou feines podrà celebrar que la quota no li puja. Amb el pes que té l’habitatge en les economies privades, aquestes dades són cabdals.