Espectacle deplorable de la dreta espanyola
Els comportaments deplorables de la nit de Cap d’Any davant la seu del PSOE a Madrid, com a culminació de reiterades concentracions de protesta organitzades per l’extrema dreta espanyola, són un senyal d’alarma sobre les conseqüències de la radicalització dels missatges inflamats formulats per determinats partits polítics. En aquest sentit hi té especial responsabilitat l’actitud hipòcrita del Partit Popular, que després d’intentar deslegitimar amb insults i exageracions la formació d’una majoria parlamentària i la posterior investidura de Pedro Sánchez, es distancia després de la gent que desfoga les seves frustracions polítiques al carrer. En aquest cas amb el linxament d’un ninot que volia representar el mateix Sánchez i que recordava de manera clara precedents similars protagonitzats a les xarxes contra membres del procés. Ara des de les files socialistes s’escandalitzen pel que es veu davant la seva seu de Ferraz, però en canvi no van pas posar el crit al cel quan des de sectors constitucionalistes es demanava amb total impunitat fins i tot l’afusellament de Carles Puigdemont.
L’acarnissament contra el moviment independentista català també ha anat sempre acompanyat d’intervencions desmesurades per part de les formacions polítiques espanyolistes, ja des del moment que es va qualificar de cop d’estat la celebració del referèndum de l’1-O alhora que es justificava la violència policial contra pacífics votants. La judicialització de la política no era pas la via adequada per resoldre el conflicte, de la mateixa manera que mentre no es traspassin els límits de la llibertat d’expressió tampoc no és aconsellable respondre a una concentració ciutadana amb el Codi Penal, per més lamentables que siguin les imatges vistes per Cap d’Any. Picar un ninot és com cremar una fotografia i en aquest sentit el procés català continua marcant la pauta, amb resolucions judicials que han emmarcat les protestes contra el monarca en el dret a la llibertat d’expressió. Hi ha comportaments, doncs, que són reprovables però no pas delictius i que no fan altra cosa que retratar els seus protagonistes, energúmens sense més arguments que la bilis.