Una legislatura d’últim minut

Dimecres, l’arrencada parlamentària de la legislatura espanyola va ser la mostra del que seran els pròxims quatre anys: negociacions en temps real i incerteses fins a l’últim minut. Ja s’hi poden anar acostumant. El PSOE ha sabut per la via dels fets què significa sostenir al límit una negociació amb Junts. Tot i això, els decrets portats al ple –amb pes de l’escut social anticrisi– s’han esquerdat per un flanc no previst, el de Podem, que no correspon controlar al PSOE sinó a Sumar, amb qui Podem està a matadegolla fins al punt d’haver-li tombat el decret d’atur votant el mateix que la dreta. Aquest marc parlamentari d’excepcionalitat també l’impulsa la cursa entre Junts i ERC –perillosa quan comporta relliscades com plantejar sancions a les empreses que no tornin a Catalunya– per presentar al seu electorat més trumfos que el rival independentista, situació que es mantindrà mentre no arribin les eleccions al Parlament. La iniciativa de Junts origina la paradoxa que els seus acords amb el PSOE els haurà d’aplicar el govern d’ERC, que ha assistit a les negociacions des d’una segona fila poc rellevant i incòmoda. A banda de la mera qüestió competencial, convé ser cautelós abans de valorar acords com el de la delegació de les competències migratòries mentre no se n’expliquin mecanismes i terminis. Però l’inici de legislatura està fent evident que qüestions extremament sensibles com aquesta de la immigració i d’altres poden entrar per primera vegada en aquesta agenda negociadora de nova dimensió. S’haurà de ser intel·ligent per aprofitar aquesta oportunitat i alhora extremament exigent en la verificació dels acords. El mateix ple de dimecres va servir perquè la dreta i la ultradreta portessin a debat un text per il·legalitzar partits polítics que propugnin la secessió de territoris de l’Estat. Ho poden plantejar perquè la democràcia els dona l’oportunitat de defensar una proposta tan poc inclosa en la Constitució com la dels partits que ells volen il·legalitzar. Encegat en la competència amb Vox, un partit pretesament de govern com el PP ni tan sols es va plantejar votar algun dels decrets que contenien mesures socials, que també beneficien els seus votants.