Omella no dona la cara al Parlament

El president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, ha rebutjat comparèixer avui davant la comissió del Parlament de Catalunya que investiga la pederàstia en l’àmbit religiós amb una carta gens satisfactòria. Una carta en què recorre a resolucions del Tribunal Constitucional per intentar restar valor a aquesta mena de comissions i justifica la seva manca de col·laboració amb l’argument absurd que ja hi ha hagut altres investigacions com la del Defensor del Poble o l’encarregada per la mateixa Conferència Episcopal. Una justificació més pròpia d’algú que no vol afrontar el problema de cara que no pas d’algú que ha assumit la responsabilitat d’arribar fins al fons, perquè segurament només en coneixem la punta de l’iceberg. La negativa d’Omella no és només un menyspreu a la primera institució del país, encara que legalment no estigui obligat a comparèixer. És un menyspreu a les víctimes i als seus familiars, als mateixos que la jerarquia eclesiàstica afirma que respecta i vol ajudar. També és un menyspreu a la línia oficial marcada pel papa Francesc, que els darrers anys ha trencat el tradicional silenci sobre els abusos comesos per religiosos contra menors d’edat i s’ha compromès públicament a lluitar-hi amb totes les conseqüències. Però no es pot pas dir que Omella hagi sorprès ningú. Des de sempre el comportament de l’Església catòlica pel que fa als abusos ha estat decebedor. Al principi amagant els fets i traslladant els agressors de parròquia. Més endavant, negant les cada vegada més clamoroses evidències. I al final, quan no han tingut més remei que acceptar la proliferació de pomes podrides, minimitzant-ho. És el que va fer el mateix Omella amb l’informe del Defensor a què ara al·ludeix, qüestionant les potencials víctimes i reduint la xifra d’afectats. Una reacció que costa d’entendre, perquè si les estadístiques ens indiquen de manera tossuda que al conjunt de la societat són poques les dones violades en altres àmbits que ho arriben a denunciar, és lògic pensar que segurament el Defensor fins i tot fa curt en les seves estimacions centrades en els religiosos. És a tothom a qui Omella falla, tant als mateixos feligresos com als que sense ser-ho estan igualment escandalitzats.