Sense horitzons a la Franja de Gaza
El món sempre ha estat un tauler d’escacs on els països més poderosos resolen les seves diferències, i les recents escalades bèl·liques a Ucraïna o a Gaza ens confirmen l’afició de les grans potències a buscar un pati del darrere per tal que les conseqüències no els esquitxin de prop. Ucraïna és el pati del darrere on els Estats Units i Rússia mesuren les seves forces, de la mateixa manera que la Franja de Gaza és l’escenari triat per Israel per intentar doblegar militarment Hamàs, encara que sigui a costa de massacrar la població palestina. El fracàs de la comunitat internacional a l’hora de frenar el genocidi contra els palestins és, en aquest sentit, palmari. Sobretot tenint en compte que el conflicte neix el 1948, quan les Nacions Unides aproven la creació de l’estat d’Israel i els països àrabs s’hi oposen, amb la victòria militar dels primers com a resultat provisional d’unes tensions i uns enfrontaments que s’han mantingut fins avui.
L’atac de les milícies de Hamàs damunt territori israelià en l’anomenat dissabte negre és el detonant que ha desfermat l’actual escalada a la Franja de Gaza, amb un balanç que ja supera els vint-i-sis mil palestins morts, la majoria dones i nens. Mentrestant, la denúncia per genocidi contra el govern de Netanyahu presentada per Sud-àfrica al Tribunal Penal de la Haia no ha donat els efectes desitjats. Encara més, el govern israelià ha pujat un graó més en la repressió civil acusant alguns membres de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) d’haver participat en l’assalt del dissabte negre, una denúncia que ha provocat la suspensió automàtica de l’ajuda cap a aquesta organització per part dels EUA i d’altres països que s’han adherit a la mesura punitiva sense que hi hagi proves concloents del que esgrimeix Israel. Ara ens enfrontem a l’extensió del conflicte cap a altres escenaris, que ja s’ha materialitzat al Iemen i pot acabar afectant de ple el Líban. Això sí, tal com dèiem al principi, sempre al pati del darrere de les potències implicades. En qualsevol cas, més enllà de la probable victòria militar, caldrà veure quina factura en pagarà en l’àmbit intern Israel, tant políticament com social.