El paper del mercat del vehicle d’ocasió

El mercat d’ocasió dobla el del vehicle nou al conjunt de l’Estat espanyol (1,94 milions de transaccions per 0,94 vendes de nous), una magnitud que li atorga un paper cabdal sobretot perquè sovint és l’única oportunitat d’accés a la mobilitat individual de les persones amb menys recursos. Per una casuística múltiple, amb factors d’oferta, demanda i entrada de vehicle híbrid i electrificat –ja més car de partida– en el mercat d’ocasió, l’any passat el preu mitjà de la transacció de vehicle de segona mà es va enfilar als 20.470 euros. És un preu molt alt –la majoria de vehicles polivalents nous són 4.000 euros més cars que dos anys enrere–, uns imports que tenen com a efecte immediat que el segment de vehicles més sol·licitats en el mercat d’ocasió és el de més de 10 anys d’antiguitat, amb preus més accessibles però arrossegats igualment a l’alça i, sobretot, dotats de tecnologia més antiga i amb més emissions contaminants. Per la seva pròpia magnitud, el mercat d’ocasió té un paper fonamental en l’acceleració cap a la neutralitat en les emissions responsables del canvi climàtic. Més encara pel desconcert que genera que, en un context de caiguda del poder adquisitiu de les famílies, s’enfoqui la mobilitat privada cap al vehicle elèctric pur que no s’implanta amb prou força perquè té un cost mitjà d’adquisició equivalent a 1,7 vegades el salari mitjà anual i continua sense oferir un balanç satisfactori de la relació entre autonomia, temps de recàrrega, cost i longevitat de les bateries. L’existència d’un vigorós mercat de segona és un motiu de pes per revisar la influència de la mobilitat privada en el canvi climàtic i en la sostenibilitat. El sector reclama el desballestament del vehicle antic i la renovació del parc mòbil per accelerar la reducció d’emissions. En canvi, les matèries primeres que exigeix la construcció d’un vehicle nou –amb la corresponent petjada de carboni– i la ingent quantitat d’energia que cal per obtenir els metalls necessaris per fabricar les bateries sembla apuntar al manteniment i la reparació com a estratègia més sostenible. Una estratègia que enllaça amb la teoria que només amb un decreixement del PIB mundial hi ha futur per al planeta.