Tractorades per sacsejar les institucions
Vist com les han gastat a França i altres llocs, als pagesos catalans se’ls ha d’agrair la contenció en les accions i la voluntat d’empatia que han presidit els talls i les marxes d’aquesta setmana. Però aquest ha estat només un primer i mesurat avís del que vindrà si de les bones paraules i la comprensió institucional no es passa a fets positius i tangibles. Cert és que la Generalitat no té competència directa sobre el gruix de les demandes però sí capacitat d’interlocució, que ha de potenciar. I mentrestant, ha de facilitar prou aigua per regar, anticipar-se a plagues de conills i senglars, pagar ajudes i subvencions amb més celeritat, simplificar les tramitacions en línia i facilitar als titulars de les explotacions un assessor personal, proper i presencial, que els estalviï hores de burocràcia i diners de gestoria. Documents, llibres, quaderns, notificacions i declaracions s’han multiplicat en els últims anys fins a nivells insensats. La petita explotació agrària no pot ser considerada una empresa convencional. Alguna raó deuen tenir les reivindicacions del sector primari quan ha estat la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui ha anunciat la retirada del projecte de reducció del 50% dels pesticides. També la presidència de torn belga admet que revisar la política agrària comuna (PAC) és sobre la taula. Això sí, es troba a faltar que Brussel·les, en lloc de relaxar una mesura a favor de la salut pública i la sostenibilitat –la reducció de pesticides–, no entomi la revisió dels acords comercials amb tercers que permeten l’entrada d’aliments no sempre produïts amb els estàndards de qualitat i seguretat que s’exigeixen a la UE i que, per aquesta raó, fan competència deslleial i pressionen a la baixa el preu que es paga al productor. Aquest, el dels preus, és l’altre gran element de conflicte. Quan la llei obliga qualsevol sector productiu a incorporar criteris, processos o dispositius nous, la repercussió en el preu final és immediata. En l’alimentació no és així perquè els interessos de les grans cadenes de distribució determinen en primer lloc el model productiu i, un cop establert, imposen uns preus insostenibles, immunes al que prescriuen lleis com la de la cadena alimentària.