Paraules sense fets en la guerra de Gaza

Josep Borrell, el màxim responsable d’Afers Exteriors de la Unió Europea, ho ha expressat amb total claredat i rotunditat: prou de paraules davant la guerra a Gaza i més fets per aturar la massacre de l’exèrcit israelià contra la població palestina. Passar als fets és el que justament acaba de fer el tribunal que ha ordenat al govern dels Països Baixos abstenir-se de subministrar a Israel recanvis per als avions de combat. Borrell s’havia queixat, referint-se als Estats Units, de la hipocresia que representa lamentar públicament la mort d’innocents i paral·lelament mantenir el flux d’ajuda militar. Els EUA no són els únics que no prediquen amb l’exemple; a l’Estat espanyol hi ha empreses que han mantingut els enviaments de material militar tot i que el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que no n’hi haurà més d’aquesta mena. A favor seu cal dir que el govern espanyol ha mantingut una posició de condemna ferma als excessos israelians, sense deixar de denunciar alhora el terrible atac perpetrat per Hamàs durant el dissabte negre. Ahir també es va saber que Espanya i Irlanda demanen a la UE que estudiï si Israel ha vulnerat l’acord mutu amb la seva bel·ligerància. De mica en mica mouen fitxa altres governants europeus, com el canceller alemany Olaf Scholz, que ha demanat a Israel que millori les condicions humanitàries dels refugiats, sense gens d’èxit, per cert. El que cada vegada es troba més incòmode amb el menyspreu de Netanyahu cap a les vides palestines és el president nord-americà Joe Biden, que tot i això no gosa anar més enllà i manté oberta la col·laboració amb el govern israelià. Tot té un límit, és clar, però pel que fa a víctimes mortals, la majoria dones i nens, ja fa temps que totes les línies vermelles tolerables s’han traspassat. Resulta igualment frustrant el paper de l’ONU, sense capacitat real o sense voluntat política suficient per aturar els peus a l’expansionisme israelià. De manera cínica ara Netanyahu demana ajuda per crear corredors humanitaris i negociar una treva que permeti respirar a la població atrapada. Mentrestant un milió i mig de persones desplaçades del nord al sud de la Franja de Gaza miren al cel esperant les bombes de l’ofensiva de Rafah.