El PP, contra el català i contra Europa
El desprestigi de la política i de les institucions de govern té molt a veure amb la distància insalvable que interposen entre els actors polítics i els ciutadans als quals representen i pels quals treballen. De causes n’hi pot haver diverses, però una de les principals, en tant que estructural, és la forma com les maquinàries dels partits i els polítics que en depenen són capaços d’apartar l’interès general i els problemes reals de la societat per imposar les seves estratègies i conveniència. Un exemple paradigmàtic d’això és l’esperpèntica manipulació d’un òrgan del Parlament Europeu (la Comissió de Peticions) que ha fet l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat, amb objectius que no tenen res a veure ni amb la realitat catalana ni amb la competència europea, sinó amb l’estratègia del Partit Popular, que són, d’una banda, imposar un canvi de rol de la llengua castellana en l’educació de Catalunya que faciliti la substitució lingüística i, en segon lloc, posar pals a les rodes al govern progressista espanyol devaluant un dels seus compromisos envers l’oficialitat del català a la UE.
Ha calgut organitzar una expedició d’eurodiputats parcial, amb una agenda de visites i entrevistes teledirigida i unes conclusions preconcebudes, ha calgut elevar a oficial un informe ple de mentides i ha calgut debatre’l i aprovar-lo de forma sumaríssima per l’esmentada comissió al marge del reglament del Parlament Europeu i sobretot al marge de la realitat. Per això, entre moltes altres coses, l’informe demana un tracte igualitari del castellà a l’escola, però no defensa el mateix per al català en qualsevol dels àmbits que intervenen en la formació bilingüe dels joves, o a qualsevol òrgan de l’administració de l’Estat a Catalunya, o a la Unió Europea. Perquè el seu objectiu no és protegir les llengües, ni els drets, sinó servir a una estratègia de partit. El que fan el PP i la seva eurodiputada –amb la complicitat de Vox– amb aquesta instrumentalització barroera de la Comissió, del Parlament i de la UE és allunyar-los dels ciutadans i de la societat, rebaixar el seu prestigi polític, minar la percepció d’utilitat que pot tenir la població de les institucions europees i, en última instància, treballar a la contra del projecte comú europeu.