L’agenda política del Suprem

L’independentisme continua en el punt de mira d’una part de la judicatura de l’Estat. El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez i amb el suport d’una majoria progressista del Congrés, ha virat per superar la pantalla de la judicialització del conflicte polític amb Catalunya, amb la concessió dels indults, la reforma del delicte de sedició, la normalització de relacions amb l’independentisme i els seus líders i ara la tramitació de la llei d’amnistia, però ni la dreta política ni la seva extensió a la cúpula judicial estan disposats a acceptar aquest rumb; molt al contrari, la seva resistència és ferotge i la decisió de la sala penal del Tribunal Suprem –presidida per Manuel Marchena– d’assumir la imputació de terrorisme a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg pel cas Tsunami Democràtic n’és una prova fefaent. No hi ha dubte que la causa instruïda pel jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García Castellón, contra el criteri de la fiscalia i contra el testimoni de fets aportat per Aena, les agències de la seguretat aèria d’Espanya i Europa, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), els atestats policials de la protesta a l’aeroport i la investigació judicial de la mort d’un turista francès, tria la ‘via terrorista’, fins ara inèdita, per uns fets que res hi tenen a veure i que en qualsevol altre àmbit són catalogats com a desordres públics, i ho fa amb l’objectiu de desbordar la futura llei d’amnistia i boicotejar la iniciativa del legislatiu i l’executiu espanyols. Objectius clarament polítics i de part, que el Suprem assumeix en el seu pols per mantenir i intensificar la persecució del president Puigdemont com a líder de l’independentisme i de la batalla jurídica contra la repressió de la justícia espanyola. El Suprem s’agafa a la reforma del Codi Penal del 2015 que modificava la categoria de terrorisme per incloure-hi la ‘kale borroka’ al País Basc, però fins i tot així, és imprescindible retorçar molt els fets i la llei per convertir uns actes de protesta popular, espontània i convocada sota el lema ‘Spain, sit and talk’ en un acte de terrorisme per subvertir l’ordre constitucional, així com per imputar-lo a Puigdemont, Wagensberg i altres persones sobre la base de meres suposicions i a pesar del seu públic alineament amb la protesta pacífica.