La guerra mai no és la solució

Empesos per una discutible necessitat de rearmar la seguretat europea, diferents dirigents polítics han assumit una sobtada retòrica bel·licista que la ciutadania no pot acceptar sense matisos. El primer senyal el va donar ni més ni menys que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, quan va assegurar que “l’amenaça de guerra no és imminent però no és impossible”. La frase, pronunciada en seu parlamentària, és especialment greu provenint d’una institució creada entre altres raons per impedir una tercera guerra mundial. La guerra freda entre els Estats Units i l’URSS va servir per posar de manifest la cautela de les potències a l’hora de provocar nous conflictes armats en els quals l’opció atòmica podria tenir un paper definitiu. La invasió d’Ucraïna, però, ha demostrat que el tauler internacional es podia permetre una modalitat de guerra interposada sense necessitat, almenys fins ara, de recórrer al temut arsenal atòmic. I això és el que serveix de pretext per plantejar ara noves injeccions pressupostàries als ministeris de Defensa. Gràcies a això, la maquinària de la indústria armamentista torna a estar ben greixada i els interessos del sector intenten passar al davant d’altres necessitats urgents. Per això el comissari europeu del Mercat Interior ha anunciat la creació d’un fons comú d’armes a disposició de tots els països membres i ha esperonat els estats a afavorir les condicions per no haver de dependre de la indústria nord-americana a l’hora de proveir l’arsenal. L’excusa és que la possible arribada al poder de Trump pot provocar una crisi politicofinancera que amenaci l’estabilitat de l’OTAN, cosa poc probable malgrat el populisme del magnat, que tampoc podria oblidar d’un dia per l’altre els compromisos adquirits. Els governants han de garantir la seguretat de les fronteres, però això implica un difícil equilibri sense abaixar mai la guàrdia. Ahir mateix, amb l’atac rus contra el comboi del president ucraïnès i del primer ministre grec. Però les guerres no són mai la solució perquè tenen efectes incontrolables i es poden eternitzar. L’única via ha de ser la diplomàtica, justament al contrari del que ha fet l’OTAN amb l’expansió cap a l’est o Putin envaint Ucraïna.